Joan Majó va parlar d’una crisi que va començar sent immobiliària per continuar sent financera, desprès econòmica i finalment política. “La crisi de l’euro ens està portant a una crisi de la política de la construcció europea, i sense cohesió cap país d’Europa se’n podrà sortir sol d’aquesta crisi”, va advertir el ponent. Majó va començar la seva intervenció fent un repàs a la cronologia dels fets, referint-se a un cicle econòmic que es va iniciar als anys 80 i que va acabar al 2008. Aquell va ser l’any de les subprymes, associades a la gran crisi immobiliària nord-americana. “Gran error i gran mentida: aquesta consideració sobre les subprymes va amagar que sota això hi havia una crisi financera”. A Espanya, però, no van arribar els actius tòxics dels bancs nord-americans. “El Banc d’Espanya ho va impedir i, a més, com que ningú no estalviava, els bancs no tenien tresoreria i no podien comprar res a fora. Tothom estava demanant crèdits i ells no tenien dipòsit, així que van optar per comprar crèdits a Europa: eren els intermediaris del deute de la ciutadania espanyola”.
La crisi de liquiditat a què es van veure abocats els bancs va deixar sense vendre 1.200.000 pisos, i a l’atur un milió de persones del sector de la construcció. “Quan aquest milió va deixar de consumir, el nombre d’aturats va augmentar fins els dos milions”, assegurava Majó. Per pal·liar aquesta nova crisi econòmica, l’any 2009 es van prendre “mesures insuficients i inadequades: tots els països actuaven de la mateixa manera, quan era evident que cada territori necessitava receptes diferents”. A Espanya, segons Majó, li hagués calgut en aquell moment “una reconversió de totes aquelles persones del sector de la construcció, que ja no podien tornar-hi a treballar”.
L’actual situació és “nova i necessita polítiques anti-crisi que no s’han donat fins ara”. Amb l’enumeració d’algunes d’aquestes mesures va finalitzar Joan Majó la seva xerrada. “Necessitem una dosi d’innovació molt gran en el conjunt de la societat”, va ser un dels primers consells. També va parlar de la necessitat de rebaixar el deute, “però reactivant el consum. L’austeritat provoca una aturada del consum, i és un efecte col·lateral molt greu. És davant aquest repte quan les polítiques s’han d’afinar”. L’expert va criticar els ajustos transversals “on tothom es veu afectat per igual: no pots apujar els impostos i que això repercuteixi tant en rics com en pobres: les rendes s’han de tenir en compte”. L’ex-ministre va demanar augmentar la competitivitat i la innovació. Per acabar, va parlar de la necessitat de mantenir tant una cohesió externa –tots els països d’Europa treballant en la mateixa direcció-, com una cohesió interna. “Quan pateixes una crisi lenta i dolorosa com aquesta, on s’han de prendre mesures greus, necessites que no hi hagi fractures. I ara mateix s’està posant en perill la cohesió social. Espanya és el tercer país europeu on la desigualtat de rendes és més gran”, va puntualitzar.