Projectació Urbanística > Barcelona > Màster > UPC School > Imprimir -

Projectació Urbanística

Màster Presencial.

Presentació

23a EDICIÓ
UPC School
En breu publicarem la informació actualitzada de la nova edició d'aquest programa.

El camp de l'urbanisme no pot ser aliè a les ràpides transformacions de les nostres societats en la nova era de la informació. La complexitat creixent dels fenòmens urbans i de les seves interaccions, l'impacte de les noves tecnologies de comunicació en la relació entre ciutat i territori, el paper cada vegada més rellevant a escala internacional de les grans metròpolis, obliguen a l'urbanista a desenvolupar els mètodes i instruments d'intervenció més adequats per actuar en aquest context.

El programa del MPU afronta els reptes de l'Urbanisme contemporani. Atén al desenvolupament de noves eines de disseny per a una intervenció crítica en contextos diversos. Els tallers constitueixen el nucli de la titulació.

El Màster s'estructura en tres mòduls, que corresponen als tres camps d'acció de la intervenció urbanística: "Projectar la Ciutat", dedicat al planejament, "Projectar el Lloc", dedicat a la concepció de projectes urbans, i "Projectar el Territori", dedicat a l'ordenació territorial.

Les assignatures del Màster són de cinc tipus diferents. Els tallers aborden exercicis d'anàlisis i propostes de projectació sobre casos urbanístics reals i actuals. Les assignatures teòriques exposen discussions conceptuals i reflexions sobre l'evolució recent de la ciutat i el territori, i els mecanismes d'intervenció urbanística. Les assignatures metodològiques estan orientades a fomentar el domini de l'aplicació d'una tècnica o instrument a partir de l'anàlisi de diversos plànols i altres figures de projectació. Els seminaris tracten tòpics d'actualitat i, per tant, conjunturals, però amb una transcendència més enllà del que és local i concret, de manera que conviden a la reflexió teòrica. Els cursos d'especialització són assignatures que aborden qüestions pràctiques com l'ordenació del sòl, sistemes de mobilitat, gestió ambiental, etc. La distribució aproximada dels crèdits segons el tipus d'assignatures és la següent: la meitat dels crèdits per als tallers, una quarta part per a les assignatures d'especialització i seminaris, i una altra quarta part per a les assignatures metodològiques i teòriques.

Objectius

El Màster de la UPC en Projectació Urbanística ha estat concebut per formar a tècnics altament qualificats en la realització de projectes urbanístics adaptats a un entorn urbà dinàmic i d'alta complexitat. El programa posa un èmfasi especial en la forma física de les intervencions, en relació amb la qual es consideren les altres dimensions de l'urbanisme (econòmica, social, tècnica...). Per això, els tallers basats en exercicis de projectació urbanística sobre casos reals, realitzats en estreta col·laboració amb les Administracions corresponents, constitueixen l'eix vertebrador del programa. Al voltant d'aquests tallers s'articulen les diferents assignatures, que aporten amplis coneixements teòrics i metodològics sobre els processos de transformacions urbanes i territorials. Així mateix, al llarg del Màster s'aborden els diferents camps d'acció de la intervenció urbanística, des de l'ordenació del territori fins a la concepció de projectes urbans, passant pel planejament urbà.

La presència en el Màster d'alumnes de diferents països afavoreix el treball en equips multiculturals, una condició cada vegada més usual en la realitat professional de l'urbanista.
És objectiu del Màster que els alumnes, en finalitzar el mateix, siguin capaços de:
Analitzar les problemàtiques urbanístiques dels espais urbans i territorials.
- Dissenyar propostes d'ordenació, remodelació i urbanització d'aquests espais.
- Integrar en la seva reflexió sobre les formes d'intervenció física les dimensions sociològiques, econòmiques, tècniques i de gestió de l'urbanisme.
- Incorporar en els seus projectes les diferents escales que intervenen en la projectació urbanística.
- Elaborar una reflexió personal i fonamentada sobre les principals problemàtiques dels diferents camps d'acció de la urbanística

Més enllà d'això, els objectius específics perseguits en aquest Màster són: (1) reflexionar críticament i incorporar les dinàmiques de la complexitat urbana dins d'un clar esquema conceptual; (2) incentivar la investigació a través del disseny, que permeti realçar visiblement la capacitat d'aquest mètode d'aproximació, així com oferir una tècnica innovadora (projecte com a productor de coneixement); (3) ser capaç d'iniciar un procés contextual i flexible de diàleg en el marc d'una negociació estratègica amb els diferents participants o afectats per la proposta de disseny, a fi d'aconseguir una millor comprensió del procés d'implementació; i (4) promoure una més àmplia perspectiva en relació a les conseqüències de les decisions i accions relatives a la conformació de la ciutat actual i futura.

A qui va dirigit

  • Arquitectes tècnics i superiors.
  • Urbanistes.
  • Responsables tècnics a administracions públiques dels departaments d¿urbanisme.
  • Geògrafs.
  • Economistes.
  • Enginyers tècnics o superiors.

Continguts

Matèries

Taller d'Ordenació del Territori
15 ECTS. 120 hores lectives. 1er any
Aquest taller formula una proposta d'intervenció real, actual i representativa d'alguna de les qüestions que avui dia aborda la disciplina de l'ordenació territorial. L'efecte de les grans infraestructures, la nova geografia de les activitats, el reconeixement de la forma del territori com a criteri d'intervenció, entre d'altres, seran algunes de les qüestions a l'entorn de les quals s'articuli el tema del projecte. El projecte s'iniciarà a partir d'una informació prèviament elaborada, de manera que possibiliti una ràpida entrada en matèria i una elaboració suficientment detallada de les propostes.
Responsables: Profs. Drs. Joaquim Sabaté Bel, Julián Galindo González i Alvaro Cuellar Jaramillo (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: A través del projecte desenvolupat.
Els Territoris de la Ciutat Postindustrial
3 ECTS. 15 hores lectives. 1er any
Anàlisi i discussió de la realitat metropolitana barcelonina i d'altres ciutats mediterrànies, a partir del procés de creixement i transformació que s'han succeït durant les últimes dècades. Es dedica una especial atenció a la morfologia urbana i territorial, com a expressió dels canvis demogràfics, de l'activitat econòmica, de la mobilitat, de la localització de la indústria, del terciari, de l'equipament i de la residència. Les noves formes de creixement metropolità. Naturalesa dels problemes i processos.
Responsable: Prof. Dr. Antonio Font Arellano (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Teoria de l'Ordenació del Territori
3 ECTS. 15 hores lectives. 1er any
A partir de la selecció i la discussió detallada d'un conjunt de plans i estudis ben significatius, aquesta assignatura pretén oferir una lectura en clau urbanística i projectual de l'origen i la evolució de l'ordenació del territori, i també una valoració de la situació actual en el nostre context i el de les cultures urbanístiques més pròximes. Definició d'objectius, desenvolupament tècnic de les principals propostes i instruments d'aplicació.
Responsables: Profs. Drs. Joaquim Sabaté Bel i Jordi Franquesa (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Experiències en l'Ordenació Territorial, Models, Instruments i Mètodes
3 ECTS. 15 hores lectives. 1er any
Aquesta assignatura estudia els diferents tipus de plans d'àmbit territorial més usuals en el context espanyol, en base a la presentació i la crítica d'una sèrie de casos d'estudi. Es recorre als plans d'àmbit territorial de Catalunya i a alguns plans d'altres regions, amb els quals poder repassar les diferències tipològiques i d'enfocaments metodològics que es produeixen actualment.
Responsables: Profs. Juli Esteban Noguera (Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya) i Josep M. Carrera Alpuente (Institut d¿Estudis Territorials, Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya)
Avaluació: Treball vinculat al taller
Sessions de Suport al Treball de Taller
3 ECTS. 15 hores lectives. 1er any
En discussions vinculades al desenvolupament del treball en el taller es plantejaran bases conceptuals de l'ecologia a escala territorial; principis del landscape ecology; criteris per la projectació i gestió sostenible del territori. Així mateix es discutiran els processos de creixement i transformació del territori des de la perspectiva socioeconòmica o del traçat de grans infraestructures.
Responsables: Prof. Dr. Joaquim Sabaté Bel (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Paisatges Culturals, Patrimoni i Projecte Territorial
3 ECTS. 15 hores lectives. 1er any
Aquesta assignatura pretén oferir una panoràmica general de l'evolució en el tractament del patrimoni, des de la protecció de monuments als paisatges culturals; familiaritzar-se amb els conceptes de paisatge cultural i parc patrimonial; fer un balanç específic de la situació en el nostre context més immediat i dels reptes que ens planteja aquesta nova concepció del paisatge a la disciplina urbanística; valorar criteris i instruments adequats en les successives fases en el desenvolupament d'un projecte en un àmbit carregat de recursos patrimonials i desenvolupar mitjançant l'anàlisi d'exemples representatius pautes metodològiques d'intervenció.
Responsables: Prof. Dr. Joaquim Sabaté Bel (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Estructura i Sistemes Urbans
4 ECTS. 20 hores lectives. 1er any
Es planteja la discussió sobre les característiques materials, funcionals i formals de la ciutat actual, en un moment de transició de l'economia industrial a la dels serveis i de la forma urbana compacta cap a la urbanització difusa. Anàlisi dels processos i les formes de creixement tradicionals i de les noves modalitats en la localització de les activitats i en la construcció dels assentaments residencials i productius. Espai col¿lectiu versus espai públic i privat a la ciutat contemporània.
Responsables: Profs. Drs. Josep Mª Vilanova Claret i Ángel Martin Ramos (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Teoria del Planejament Urbà
4 ECTS. 20 hores lectives. 1er any
Aquesta assignatura planteja la revisió de la teoria de la intervenció en el camp del planejament urbà, basada en les aportacions disciplinàries dels principals plans i documents urbanístics. Reflexió sobre l'evolució de la teoria i dels mètodes de planejament, i consideració dels elements representatius de les etapes del procés recent.
Responsables: Profs. Drs. Miquel Corominas Ayala i Joaquim Sabaté Bel (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Taller de Planejament Urbà
15 ECTS. 120 hores lectives. 1er any
Aquest taller proposa l'anàlisi i l'ordenació de la estructura urbana o d'alguna ciutat de dimensió mitja de l'àrea mediterrània, que per la seva problemàtica i el nivell d'informació previ la faci especialment adequada per a la discussió acadèmica i l'especialització professional. El projecte es plantejarà des d'una concepció del planejament físic que posi en relació el disseny i la construcció material de la ciutat amb la dimensió temporal i de la gestió dels processos i formes que cal ordenar.
Responsables: Profs. Drs. Antonio Font Arellano i Isabel Castiñeira Palou (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: A través del projecte desenvolupat
Regulació Urbanística i Economia urbana
3 ECTS. 15 hores lectives. 1er any
La primera part d'aquesta assignatura s'ocupa de la regulació urbana i instruments de gestió: distribució dels usos del sòl i intensitat de l¿edificació; controls de qualitat i estàndards urbanístics; infraestructures i control de la forma urbana; tipologies de plans; control dels processos de creixement i transformació; regulació de l'arquitectura des del planejament.
Responsables: Profs. Drs. Xavier Carceller (Departament de Construccions Arquitectòniques) i Ferran Navarro Acebes (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).

La segona part ensenya a llegir els processos de creixement i transformació de les ciutats des de les seves claus econòmiques i socials. Qüestions com les dels mercats locals de treball, els districtes industrials, la incidència de les noves modalitats de transport i intercanvi, els fluxos d'informació i la difusió de la informació... són alguns dels canvis econòmics de la ciutat als quals el planejament físic ha de donar una resposta.
Responsables: Profs. J. Trullén, R. Boix, I.Muñiz (Area d'economia aplicada de la Universitat Autonoma de Barcelona)
Infraestructures, Medi Ambient i Ciutat
4 ECTS. 20 hores lectives. 1er any
L'objectiu d'aquesta primera part de l'assignatura és el d'oferir una visió específica de la relació entre tots dos conceptes (infraestructures i planejament) a escala urbana. Es proposa sistematitzar problemes característics de cada infraestructura d'acord amb un planejament renovat, on qüestions com fluxes (comunicacions, energia, mobilitat¿), logística, infraestructures ambientals, transport públic¿, juntament amb altres tradicionals, relatives als traçats de carrers i serveis urbans, constitueixin temes fonamentals.
Responsables: Profs. Joan Miró i Francesc Magrinyà (Departament d'Infraestructures, Transport i Territori).

La segona part d'aquesta assignatura introdueix els principis de medi ambient a escala urbana, integrant-los amb els de paisatge i urbanisme. S'incorporen nous conceptes, paràmetres i tècniques atenent al paradigma mediambiental a fi d'aconseguir una millor integració dels ambients natural i urbà.
Responsables: Profs. Albert Cuchí i Xavier Carceller (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Anàlisi i Avaluació de Projectes
4 ECTS. 20 hores lectives. 1er any
A partir dels continguts i les tècniques d'actuació de propostes recents, seleccionades pel seu valor paradigmàtic, aquesta assignatura analitza diferents aspectes de la intervenció urbanística a escala intermèdia, en què predomina el projecte urbà.
Responsables: Profs. Drs. Miquel Corominas Ayala i Joaquim Sabaté Bel (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
La Reforma Urbana
4 ECTS. 20 hores lectives. 1er any
Els plans i les operacions recents de reforma urbana, tant pel seu àmbit com per la varietat de situacions en què es proposen i per la diversitat d'objectius i mètodes d'intervenció, constitueixen un dels capítols més significatius de la urbanística recent de les nostres ciutats. En aquesta assignatura es pretén classificar-los segons patrons comuns, que permeten la lectura comparada per establir criteris, objectius i mètodes d'intervenció adequats a les diverses situacions de reforma urbana.
Responsables: Prof. Ricard Fayos Molet (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Taller de Projecte Urbà
14 ECTS. 120 hores lectives. 2on any
El taller planteja com a tema central les relacions entre les noves peces de la ciutat contemporània, que es distingeixen freqüentment pel seu aïllament, la seva indiferència mútua i la insensibilitat pel context urbà, fets que han generat territoris periurbans on la disgregació és dominant.
Els projectes que es proposaran se centraran en l'exploració dels possibles vincles funcionals i formals entre aquestes unitats per configurar noves estructures de la ciutat, condició de la seva complexitat, la seva vitalitat i la seva bellesa.
Responsables: Profs. Drs. Miquel Corominas Ayala, Adolf Sotoca Garcia i Beth Tuà Sardà (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: A través del projecte desenvolupat
La Construcció de la Forma Urbana.
2 ECTS. 10 hores lectives. 2on any
El projecte urbà, com el d'arquitectura, és un exercici de síntesi de factors dispars. En aquesta síntesi la invenció de la forma urbana -ja sigui de volums o d'espais- sol ser un moment clau que desbloca el procés. L'eficàcia d'aquesta forma depèn del seu ajust als aspectes tècnics i funcionals, però també depèn d'un atribut crucial: la coherència interna de la pròpia forma. El curs vol exposar alguns mecanismes de construcció de coherència formal, i endinsar-se en l'anàlisi i coneixement de les lògiques de les formes, del seu procés de formació, de la relació del projecte amb el context o de l'economia de recursos expressius. Es tracta d'oferir instruments conceptuals per poder projectar amb competència la morfologia urbana, sense oblidar les altres components de la síntesi projectual.
Responsable: Prof. Dr. Joaquim Español Llorens (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Projecte de l'Espai Públic
4 ECTS. 20 hores lectives. 2on any
Aquesta assignatura se centra en la discussió dels projectes tipus de l'espai lliure urbà: carrers, bulevards, passejos marítims, places i parcs, a través dels seus elements més característics explicats pels seus autors. Aquesta assignatura de marcat caràcter instrumental passarà revista als diferents elements i tècniques comunes utilitzades en la construcció i el manteniment de l'espai públic. Es prestarà especial atenció a la recent revisió conceptual en el disseny de l'espai públic i a l'enriquiment gradual de tècniques i materials.
Responsable: Prof. Miquel Corominas Ayala (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Nous Projectes Residencials
2 ECTS. 10 hores lectives. 1er any
L'escassa innovació tipològica i de models d'ordenació residencial en els últims anys contrasta amb el paper tradicional dels projectes residencials com avançament en la formalització de nous models d'ordenació urbana. Partint d'uns nivells mínims de qualitat de l'habitatge, les noves ofertes residencials tendeixen a promocionar-se per mitjà d'aspectes complementaris com: la centralitat, l'accessibilitat, les dotacions, els espais comunitaris, d'oci, de naturalesa... El seminari pren com a base l'anàlisi de projectes dels últims vint-i-cinc anys.
Responsables: Profs. Drs. Isabel Castiñeira Palou i Francesc Peremiquel Lluch (Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori).
Avaluació: Treball vinculat al taller
Mòdul Situacions i Escenaris: Seminari d'Investigació
10 ECTS. 40 hores lectives. 2on any
Aquest quart mòdul del Màster de Projectació Urbanística constitueix l'elaboració d'un projecte o treball de recerca, pautat mitjançant un seminari d'investigació amb una clara orientació metodològica.

Direcció i professorat

Direcció Acadèmica

  • Sabaté Bel, Joaquim
    Dr. Arquitecte i Economista. Catedràtic d'Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. Coordinador del Programa de Doctorat i del Màster d'investigació en Urbanisme. Conferències, seminaris, cursos de Màster i doctorat en més de cinquanta universitats europees, asiàtiques, nord i llatinoamericanes. Activitat investigadora sobre els instruments, mètodes i teories del projecte urbanístic, i sobre la relació entre recursos patrimonials i desenvolupament local. Tot això s'ha traduït en més d'un centenar de llibres o capítols de llibres, i en projectes reconeguts en quatre ocasions en els Premis Nacionals d'Urbanisme.

Professorat

  • Batlle Durany, Enric
    Enric Batlle Durany, arquitecte superior per la ETSAB, doctorat en arquitectura a l'any 2002 amb la tesis recentment publicada per l'editorial GG titulada: 'El Jardí de la Metròpoli' i professor titular del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori a l'ETSAV. Esta especialitzat en paisatgisme i ha impartit multitud de conferències i màsters arreu del mon. A l'any 1981 conjuntament amb Joan Roig crea BATLLE I ROIG ARQUITECTES, un estudi d'arquitectura que desenvolupa projectes d'edificació, planejament i Paisatge. La seva obra ha guanyat premis tant de l'àmbit estatal com de l'àmbit internacional.
  • Bergadà Masquef, Jordi
    Arquitecte per l'ETSAB, despatx professional a Reus desde 1983 fins l'actualitat, realitzant diversos projectes d'Arquitectura, espais públics i urbanisme, tan de promoció pública com privada, vocal de Cultura de la Demarcació de Tarragona del COAC 1992-96. President d'aquesta Demarcació 1996-2010, membre de la Junta de Govern del COAC 1996-2012, membre de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya 2003-2011 i Regidor d'Arquitectura i Urbanisme de l'Ajuntament de Reus 1999-2011.
  • Callau Berenguer, Sonia
  • Carrera Alpuente, Josep Maria
    Arquitecte i Economista. Director de Planejament de l'Institut d'Estudis Territorials. Coordinador del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.
  • Casamor Maldonado, Carles
  • Castiñeira Palou, Isabel
    Dra Arquitecta, Professora titular del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori. Ha compaginat la labor docent a l'escola d'Arquitectura del Vallès amb el Master de Projectació Urbanística i l'exercici professional a Castiñeira Corominas Sabaté SCP, CCRS arquitectes, a on ha desenvolupat nombrosos treballs de planejament a diverses escales, territorial i urbana.
  • Corominas Ayala, Miquel
    Dr. Arquitecte, catedràtic d'Urbanisme a l'ETSAB. Premi extraordinari de doctorat de la UPC per la tesi doctoral: Sòl, tècnica i iniciativa en els origens de l'Eixample de Barcelona. Ha participat en vàries exposicions sobre l'Eixample i té publicats diversos articles, capítols i llibres sobre Cerdà i l'Eixample de Barcelona i altres sobre planejament. Ha estat professor convidat en diverses universitats europees i americanes. Arquitecte responsable de l'Eixample a l'Ajuntament de Barcelona de 1983 a 1987. Compagina la docència amb la pràctica professional de l'urbanisme a l'estudi CCRS, arquitectes i associats. Pla Director de la Vall d'Hebrón i del barri de St.Ildefons i Pla especial Diagonal/Poblenou a Barcelona; Plans municipals de Vidreres, St. Pere Pescador, Vilafranca del Penedés, Mollet, Rubí, Vic, La Orotava (Tenerife), Lepe i Almonaster la Real (Huelva); Pla insular de Tenerife; Remodelació Port de Bríndisi (Italia) i reordenació viària conca del Beberibe a Recife (Brasil).
  • Corominas Castiñeira, Júlia
  • Cortellaro, Stefano
  • de Solá Susperregui, Bernardo
  • Español Llorens, Joaquim
    Doctor arquitecte i professor titular de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Ha estat professor de l'"Accademia di Architettura" de Mendrisio, Suïssa, i professor convidat a diverses universitats europees i americanes. És autor de llibres de recerca arquitectònica, com "Arquitectes en el paisatge", "Invitación a la arquitectura", "Girona: anatomia de la ciutat històrica", "El orden frágil de la arquitectura" (premi especial de doctorat, premi "Archítesis") i "Forma y consistencia". Ha realitzat el seu treball professional amb F. Hereu amb qui ha obtingut diversos premis (Premi FAD de l'opinió, Menció Especial del Premi Europeu de l'Espai Públic; finalista en diversos premis FAD i en altres premis d'arquitectura). Les seves obres han estat publicades en llibres i revistes especialitzades, així com en la monografia "F.Hereu i J.Español. Inventaris d'Arquitectura", i han estat mostrades en diverses exposicions.
  • Estapé i Esparza, Antoni
  • Esteban Noguera, Juli
    Arquitecte, Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya per la seva llarga trajectòria en l'àmbit de l'urbanisme metropolità que ha contribuït al coneixement urbanístic en les seves dimensions teòrica, metodològica i professional. Ha desenvolupat el seu treball professional en el camp de l'urbanisme. Ha participat en la redacció del Pla General Metropolità de Barcelona i va ser el director dels Serveis d'Urbanisme de la Corporació Metropolitana de Barcelona (1977-1987). Així mateix, va ser director de Serveis d'Ordenació Urbanística de la Mancomunitat de Municipis de la Àrea Metropolitana de Barcelona (1987-1992).
  • Falcone, Patrizia
  • Fayos Molet, Ricard
    Arquitecte (UPC, 1974). Professor del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya, docent de segon cicle en programes de màster, postgrau i diversos seminaris internacionals. Des de 1984 està vinculat a diversos càrrecs importants a l'Ajuntament de Barcelona i des de 1992 és el Director Tècnic d'Urbanisme i Infraestructures del Sector de Planejament de l'Ajuntament de Barcelona.
  • Figueras Feixas, Martirià
  • Fiol Duran, Victoria
    Arquitecta per la UPC, Doctoranda del Departament d¿Urbanisme i Ordenació del Territori de l'ETSAB. Ha col·laborat en el Màster universitari en paisatgisme i en el Màster d¿Arquitectura del paisatge de la UPC des del 2009 fins a l¿actualitat,i com a Coordinadora del mòdul en intervencions paisatgístiques en zones urbanes i turístiques del màster en paisatge i restauració de la Universitat de les Illes Balears. Va col·laborar en el Departament d¿Urbanisme i Ordenació del Territori de l¿ ETSAB en diferents projectes. Posteriorment va treballar en el Departament d¿Espai Públic de l¿AMB, realitzant projectes tant a escala territorial, com d¿espai públic. En l¿actualitat continua l¿exercici professional en el seu despatx Victoriafiolarquitectes, desenvolupant projectes en les disciplines de l¿arquitectura, l¿urbanisme i el paisatge.
  • Font Arellano, Antonio
    Dr. Arquitecte, professor Emèrit de la UPC. Premi Nacional d'Urbanisme 1983. Treballa en la línia de l'anàlisi i projecte territorial, en la qual ha desenvolupat projectes d'investigació europeus, nacionals i regionals, sent l'autor de nombrosos llibres i articles en aquesta matèria i en la del planejament urbanístic. Pràctica professional del projecte urbà i territorial, així com assistència tècnica a les Administracions i Organismes Públics. Membre d'alguns Comitès Científics i Acadèmics internacionals relacionats amb l'àrea d'estudi.
  • Font Ferrer, Antonio
  • Franquesa Sanchez, Jordi
    Arquitecte i Doctor en Urbanisme per la ETSAB, adscrit al Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori des de 1996. És Màster en Projectació Urbanística, i ha realitzat cursos sobre Teoria de l'Arquitectura a la Universitat de Chicago. Ha impartit docència a la Universitat de Venècia, de Goiânia (Brasil), de Ciutat de Mèxic i també a la ciutat de Lisboa. Darrerament ha enfocat la seva trajectòria en l'estudi de les tècniques per a la millora docent en arquitectura, essent fundador del Grup d'Interès GILDA (Grup per a la Innovació i la Logística Docent en Arquitectura), dins del programa RIMA (Recerca i Innovació en Metodologies d'Aprenentatge) de la UPC.
  • Galindo Gonzalez, Julian
    Dr. Arquitecte i professor titular del Departament d'Urbanística i Ordenació del Territori a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona en la qual desenvolupa també la seva activitat com a investigador. Ha estat professor en diversos cursos i workshops internacionals, com el de l'última Biennal d'Arquitectura i Urbanisme espanyola a Santander. Ha coordinat, amb el Amsterdams Historisch Museum, l'exposició 'La construcció de la ciutat oberta. Amsterdam 1934-1995', que es va presentar en diverses universitats espanyoles i europees, i va ser convidat per les universitats de Palerm i Venècia als seminaris que van acompanyar l'exposició a Itàlia. Els seus treballs i articles, han estat reconeguts en publicacions, revistes i en premis nacionals i internacionals.
  • Gómez de Zamora Martínez, Daniel
  • Henrich Monràs, Jordi
    Arquitecte per l'ETSAB (1982) i Master in Architecture and Building Design per la Columbia Univ, NY (1985). Arquitecte del Servei de Projectes Urbans de l'Ajuntament de Barcelona (1987-2004) i del Servei de l'Espai Públic de l'AMB (2004-2007), actualment exerceix com a professional lliure, en col·laboració amb J.Artigues, arquitecte, i recentment amb I.Bennasar, arquitecta, treballant en projectes d'espais publics i equipaments públics.
  • Jornet Forner, Sebastià
    Arquitecte Urbanista (UPC, 1987). Professor associat del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC. Membre de la ponència tècnica de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en representació del Col · legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i per la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre, en representació de la Federació de Municipis de Catalunya. Professor en diversos cursos de formació en el camp de l'urbanisme i la gestió a la UPC, Col·legi d'Advocats de Barcelona i l'Escola Sert del Col · legi d'Arquitectes de Catalunya. President de l'Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya. Premi Europeu d'Urbanisme 2010, Premi Nacional d'Urbanisme d'Espanya 2006 pel Pla de Transformació del Barri de la Mina a Sant Adrià de Besòs, Premi Urbanisme de la XI Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme pel Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló, al costat de Carles Llop i Joan Enric Pastor.
  • Llop Torné, Carles
    Doctor Arquitecte Urbanista (UPC, 1984, 1995). Premi Extraordinari de Doctorat amb la tesi sobre "Espais projectuals d'una metròpoli. Canvis en l'estructura espacial de l'àrea central metropolitana de Barcelona 1976-1992" (Cum Laude, 1998). Director i Professor Titular del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de la Universitat Politècnica de Catalunya. Director del Màster en Desenvolupament Urbà i Territorial -gestió i transformació de les ciutats en països en desenvolupament-, Director del Postgrau d'Ordenació Territorial i Arquitectura de Muntanya de la Fundació Politècnica de Catalunya. Director del Màster en Gestió Creativa de la Metròpolis a Mèxic, gestionat al costat de la Universitat Iberoamericana i la Fundació Politècnica de Catalunya. Premi Europeu d'Urbanisme 2010, Premi Nacional d'Urbanisme d'Espanya 2006 pel Pla de Transformació del Barri de la Mina a Sant Adrià de Besòs.
  • Magrinyà Torner, Francesc
    Enginyer de Camins (UPC 1988). Doctor en Urbanisme (ENPC Paris I Sorbonne, 2002). Professor d'urbanisme en el Departament d'Infrastructures del Transport i Territori (UPC). Director tècnic exposició Mostra Cerdà. Urbs i Territori (1994). Comissari de l'exposició Cerdà 150 anys de modernitat (2010).
  • Maluquer Margalef, Joan
  • Maristany Jackson, Lorena
  • Martin Ramos, Angel
    Doctor arquitecte i catedràtic d'Urbanística i Ordenació del Territori (UPC) a la ETSAB. Ha desenvolupat una extensa pràctica professional en el camp de l'ordenació urbana i territorial i és autor de diversos estudis publicats sobre qüestions urbanes històriques i d'actualitat, així com de l'edició en castellà d'obres rellevants de la urbanística moderna.
  • Martín Vide, Juan Pedro
  • Mas Ibañez, Sara
  • Matilla Ayala, Xavier
    Arquitecte. Professor d' urbanisme a l' Escola Tècnica Superior d' Arquitectura del Vallés. Redactor, amb JLP Arquitectes, del Pla d' Ordenación Urbana Municipal de Montmeló.
  • Montaña Josa, Pere
  • Montasell Dorda, Josep
  • Morán Núñez, Francisca Josefa
    Arquitecta i màster en Arquitectura del Paisatge, des de 2012 va crear l'empresa especialitzada en projectes de paisatge i habitatge (www.pepamoran.com). Actualment està desenvolupant la tesi doctoral. Des de 2005 treballa com a professora assistent al Màster d'Arquitectura del Paisatge de la UPC. Ha treballat a l'equip de rius de l'Associació de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (2007-2012). Ha estat treballant com a col·laboradora externa per a: Manuel Ruisánchez Arquitectes SL, Anna Zahonero (az), Estudis Projectes i Paisatge del medi ambient SL i Estudi Martí Franch. A més és una de les sòcies membre de l'equip de redacció de la revista de paisatge Paisea.
  • Navarro Acebes, Ferran
    Arquitecte Urbanista. Professor associat de l'ETSAV-UPC (Departament d'Urbanisme Secció Vallès). Especialista en Gestió Urbana. Autor de diverses publicacions específiques sobre gestió urbanística. Experiència en l'urbanisme municipal a Santa Coloma de Gramenet i altres municipis. Assessor de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.
  • Núñez Malavé, Sandra
  • Paricio Ansuátegui, Ignacio
    Arquitecte. Catedràtic de dept. de Construccions Arquitectòniques de la UPC. Estudi propi, Clotet -Paricio & Assoc., associat amb Lluís Clotet (Premi Nacional d'Arquitectura 2010). Entre les moltes obres realitzades destaquen, els habitatges de la Vil·la Olímpica de Barcelona (1989-1992), l'Illa de la Llum (Diagonal mar 2005 ), la remodelació del Dipòsit de les Aigües / Biblioteca Universitària Pompeu Fabra (1984-1992) i del Convent dels Àngels / FAD (1982-1992), o la reforma de la Llotja de Mar (1973-1981) i del MACBA (2006).
  • Peralta Fernández, Jordi
  • Peremiquel Lluch, Francesc
    Doctor Arquitecte (UPC). Professor titular del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la ETSAB (UPC). Docent en diversos programes de postgrau. Autor i director de treballs de recerca en el camp de la Transformació Urbana i el Projecte Urbà Residencial. Membre del Grup de Recerca Urbanisme. Tècnic Municipal de l'Ajuntament de Badalona (1985-2007) on ha ocupat càrrecs directius com a responsable d'ordenació urbanística.
  • Pesoa Marcilla, Melisa
    Arquitecta, MSc en Urbanisme per la UPC i candidata a doctorat en urbanisme (UPC). Docent i investigadora a la Universitat Politècnica de Catalunya en temes de teoria i història de la ciutat i morfologia urbana. Ha participat com a docent en el Màster d'Urbanisme de la UPC i en workshops internacionals. És responsable de l'organització del Seminari de Recerca d'Urbanisme i membre del comitè editorial de les revistes QRU (Quaderns de Recerca en Urbanisme) i ID (Identidades).
  • Pié Ninot, Ricard
    Ricard Pié Ninot, Doctor arquitecte per la UPC i catedràtic d'Urbanisme i Ordenació del territori a l'ETSAV (UPC). Va ocupar el càrrec de director de Serveis de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Barcelona (1989-1992), en el període preolímpic. Va formar part de l'equip redactor del PGM de Barcelona (1974-1976) i ha realitzat diferents plans al llarg del territori català i espanyol. Ha estat guardonat amb el Premi Catalunya d'Urbanisme 2003 i 2011. És especialista en qüestions relacionades amb l'ordenació del territori i el turisme, sobre les quals ha publicat nombrosos llibres i articles. Actualment dirigeix diversos grups de recerca sobre aquestes temàtiques.
  • Quintana Creus, Màrius
    Títol d'Arquitecte en l'especialitat d'Urbanisme de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. 1979. Arquitecte del Servei de Projectes Urbans de 1982 a 1988 i Cap del Servei d'Elements Urbans del 1988 a 1992, de l'Ajuntament de Barcelona. Professor de l'Escola de Disseny Elisava de Disseny de Mobiliari Urbà de 1988 a 1997. Professor d'Urbanística II a l'Escola Tècnica Superior d¿Arquitectura de Barcelona, curs 1992-1993. Professor Associat de Projectes III a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès de 1993 a 1996. Professor Associat de Projectes VII-VIII a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des del 1996. Arquitecte conservador del Pavelló Mies van der Rohe des de 1999.
  • Sabaté Bel, Joaquim
    Dr. Arquitecte i Economista. Catedràtic d'Urbanisme, Universitat Politècnica de Catalunya. Coordinador del Programa de Doctorat i del Màster d'investigació en Urbanisme. Conferències, seminaris, cursos de Màster i doctorat en més de cinquanta universitats europees, asiàtiques, nord i llatinoamericanes. Activitat investigadora sobre els instruments, mètodes i teories del projecte urbanístic, i sobre la relació entre recursos patrimonials i desenvolupament local. Tot això s'ha traduït en més d'un centenar de llibres o capítols de llibres, i en projectes reconeguts en quatre ocasions en els Premis Nacionals d'Urbanisme.
  • VICTAL FERREIRA, JANE
  • Zahonero Xifré, Anna Maria
    Biòloga per la Universitat de Barcelona i màster en arquitectura del paisatge per la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de 1992 està vinculada a aquesta universitat com a membre fundadora i investigadora principal del Centre de Recerca i Projectes de Paisatge, ha desenvolupat tasques de cap d'estudis del màster d'arquitectura del paisatge (1993-2003), del graduat superior en paisatgisme (1998-2004) i del màster universitari en paisatgisme (2006-2009) i des de l'any 2001 és professora associada del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, desenvolupant la seva tasca docent principalment en l'àmbit del paisatge. Des de 1993 desenvolupa la seva activitat professional i l'any 2006 funda l'empresa (az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge s.l.p. que es dedica principalment a la reacció de projectes sobre inserció paisatgística, informes ambientals i paisatgístics per el planejament urbanístic i territorial, estudis d'impacte ambiental.

Informació general EDICIÓ 2016-17

Propera edició
Setembre de 2017
Crèdits
100 ECTS (630 hores lectives)
Horari
Dilluns  16:00 a 20:00Dimarts  17:30 a 21:30Dimecres  16:00 a 20:00Dijous  16:00 a 20:00
Lloc de realització
ETSAB - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona
Av. Diagonal, 649. Edifici A
Barcelona
Contacte
Telèfon: (34) 93 112 08 70
Titulació
Títol de màster expedit per la Universitat Politècnica de Catalunya. Per a la seva obtenció és necessari tenir una titulació universitària oficial o bé un títol propi d'universitat equivalent a un grau, diplomatura o llicenciatura. De no ser així, l'alumne/a obtindrà un certificat de superació del programa expedit per la Fundació Politècnica de Catalunya.Màster en Projectació Urbanística

En el cas de disposar d'una titulació estrangera consulta aquí.
Campus virtual
L'alumnat d'aquest Màster tindrà accés al campus virtual My_Tech_Space, una eficaç plataforma de treball i comunicació entre l'alumnat, el professorat, la direcció i la coordinació del curs. My_Tech_Space permet obtenir la documentació de cada sessió formativa abans de l'inici, treballar en equip, fer consultes als professors, visualitzar les notes...
Borsa de treball
Des del campus virtual My_Tech_Space l'alumnat podrà visualitzar les ofertes de treball del seu àmbit de coneixement i presentar la seva candidatura confidencialment. La Borsa de treball de la UPC School of Professional & Executive Development té un volum anual de centenars d'ofertes de treball, entre contractes laborals i convenis de col·laboració en pràctiques.
Import de la matrícula
10.000 €
Consulta a l'apartat Descomptes, préstecs i ajuts les possibilitats de finançament en condicions avantatjoses.

Existeix la possibilitat de realitzar una aportació voluntària de 5€ addicionals en el moment de formalitzar la matrícula. Aquesta donació, que forma part de la Campanya 0,7% de la UPC, es destinarà a accions de cooperació a països en vies de desenvolupament.

0.7%

Idioma d'impartició
Espanyol
Matriculació de mòduls
El programa del màster s'estructura en mòduls. Si no desitges cursar tot el màster pots matricular-te d'un o diversos mòduls.