En els propers anys, l'actual increment del nombre de projectes i obres sobre edificis existents no disminuirà sinó que s'ampliarà de forma rotunda, convertint-se en un dels pilars del exercici professional relacionat amb l'arquitectura. Les obres de nova planta tindran cada vegada una presència menor al conjunt de l'activitat edificadora, una tendència que s'està consolidant a Europa des de fa dècades.

Malgrat això, els continguts dels ensenyaments en l'àmbit acadèmic de l'edificació no han variat pràcticament des que es van concebre com exclusives per obres de nova planta. I això tenint en compte que les diferències entre intervenir en un edifici existent, amb valor patrimonial o sense ell, i projectar un edifici nou són quasi infranquejables. En relació a això, la carència d'especialistes en la matèria és més aclaparadora si tenim en compte que els estudis d'arquitectura acostumen a marginar la configuració constructiva-estructural de les obres, fonamentals per la seva conservació. La posada en vigor del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE), de difícil però obligat compliment, no ha fet més que accentuar aquesta tendència.

Aquest nou programa, integrat a l'EEES, vol aportar una nova alternativa. I per a això reuneix la dilatada experiència de 10 anys del postgrau en Restauració Arquitectònica: del Anàlisi Constructiu-Estructural a les Tecnologies d'Intervenció, que ha aportat coneixements i habilitats per suplir aquestes insuficiències al nombrós conjunt d'alumnes que ho han cursat.