La UPC School ofereix quatre ajuts del 15% de l'import de la matrícula per al curs de formació contínua en Business Process Management (BPM) , que s'iniciarà el 10 de febrer de 2022 en doble modalitat: presencial i en línia. Les persones que compleixin amb el perfil d'admissió del programa i estiguin interessades a sol·licitar l'ajut, han d'estar admeses prèviament al curs i enviar la següent documentació: Carta de motivació , exposant les raons per realitzar el curs. Informació de les condicions socioeconòmiques del sol·licitant, si escau. Expedient acadèmic. Carta/es de recomanació acadèmica/ques i/o professional/s, si en disposa. La data límit per sol·licitar aquest ajut és el 3 de febrer de 2022. Es realitzarà una valoració de l'expedient acadèmic dels sol·licitants i del seu curriculum vitae, experiència professional, interès i experiència en l'àmbit de la transformació operativa per processos, així com l'impacte que la mateixa formació pugui representar en el desenvolupament professional de l'alumne. Per a més informació sobre els tràmits de sol·licitud, podeu contactar amb el tècnic del programa a través del telèfon 93 706 80 35 o del formulari d'informació del curs. Aquest ajut és incompatible amb altres ajuts i descomptes oferts per la UPC School i en cap cas té caràcter retroactiu.

El Building Information Modeling (BIM) és una metodologia de treball que engloba el desenvolupament integral d'un projecte constructiu, incloent-hi les instal·lacions existents en un edifici: elèctriques, de gas, fontaneria, sanejament, ventilació o climatització, entre d'altres. És potser l'àmbit més desconegut en l'aplicació d'aquesta metodologia, però no menys important. Ens explica més detalls en aquesta entrevista Roger Beaumont , expert en la coordinació BIM de projectes d'instal·lacions d'edificació, ferroviaris i d'obra civil i docent d'aquesta especialitat al màster Open BIM en Desenvolupament i Gestió de Projectes . Quins avantatges tècnics ens ofereix projectar i executar les instal·lacions d'un edifici seguint la metodologia BIM? Parafrasejant Monty Python: “ningú espera la Inquisició BIM”. Seguint la metodologia BIM, els avantatges es trobaran en l'alta definició dels dissenys constructius abans de començar l'obra, la possibilitat d'escollir solucions tècniques sabent els costos econòmics d'instal·lació i manteniment i el retorn de la inversió, la sostenibilitat i el confort que aporta cadascuna a l'usuari, i una desviació del pressupost i dels terminis de construcció gairebé irrellevant, comparada amb els projectes que se solen fer sense metodologia BIM. Però voldria advertir que entre l'adquisició d'un software BIM i la realització d'un projecte amb metodologia BIM passaran mesos de treball dur. Per a un despatx d'enginyeria d'instal·lacions, la conversió és molt exigent; temps, diners i esforç de l'equip. Cal assumir que l'objectiu d'aquesta metodologia és aconseguir fer projectes molt més coherents i complets, amb els quals l'execució de l'obra sigui el més eficient i previsible possible. Una frase habitual era “això ja es definirà a l'obra”. BIM és absolutament el contrari. Més enllà de la millora en l'eficiència en temps i costos, quines altres millores ens aporta pel que fa a la coordinació d'equips? La millora en l'eficiència en temps i costos s'assoleix amb una coordinació d'equips eficaç. Les enginyeries ja no són ateliers artesanals, tendeixen a convertir-se en empreses IT: Cada vegada més volum de dades que s'actualitzen cada cop més de pressa, terminis més curts i qualitats més exigents, més competència i diversos projectes en marxa simultàniament. Treballar sota els criteris de metodologia BIM demana més comunicació, cooperació i col·laboració entre els membres de l'equip i entre els equips que formen part del projecte. Especialment, l'equip d'instal·lacions ara té més informació i més canals de comunicació per desenvolupar la seva feina i poder modificar o fer correccions com més aviat millor, evitant demores que provoquen refer el treball i hores consumides en objectius sense valor afegit. Quins són els softwares més utilitzats? Actualment, el software més utilitzat és el de creació de contingut BIM, que consta de geometria 3D i informació associada a objectes 3D, que tenen un cost pel seu ús, i els visors de models BIM ja generats, que hi ha open-source i també propietari, és a dir, dissenyat i comercialitzat per una empresa privada. Apostar pel BIM en instal·lacions és apostar també per l'eficiència energètica ? No diria que hi ha una relació directa, però si la finalitat és aconseguir un edifici o construcció sostenible i energèticament eficient, dissenyar-ho amb metodologia BIM us permetrà obtenir la solució més sostenible possible. L'estat de la tècnica actual encara no ha aconseguit un diàleg fluid entre el software de generació de contingut BIM i el software de simulació energètica. Segons amb quin software vas generar el teu model BIM i com ho vas fer, aquest model podrà ser interpretat millor per un programari de simulació que un altre. Una simulació de llum artificial, una anàlisi tèrmica, un estudi dels fluxos d'aire interior… hi ha molts tipus de simulació possible, molts tipus de software i cal conèixer quin  s'usarà i com s'ha construït el model BIM perquè el resultat sigui fiable. De fet, aquesta interoperabilitat entre softwares és un dels grans cavalls de batalla al món BIM actualment, molts desenvolupadors i institucions supragovernamentals inverteixen coneixements i recursos en què aquesta interoperabilitat sigui cada vegada més amigable i homogènia. Com afecta l'ús del BIM al posterior manteniment de les instal·lacions? Bé, doncs el carro BIM també està llençat per un altre cavall de batalla: La interoperabilitat entre el model BIM i els softwares de manteniment, que al mercat els anomenen CAFM, CMMS (GMAO en espanyol), IWMS i altres. Molta inversió i investigació en l'actualitat concentrada en aquesta interoperabilitat, però com en el cas de la simulació energètica, no es pot dir que sigui gaire fluida. És evident, tanmateix, que disposar d'una representació digital de les instal·lacions del teu edifici, factoria, campus, etc., amb informació actualitzada i accessible d'ubicació física, dates de revisió, garanties, números de sèrie, cabals, potències, etc., facilita la gestió del seu manteniment a nivell déu: En saber el necessari per fer el manteniment preventiu, l'estalvi en manteniment reactiu és exorbitant. A més, aporta una utilitat addicional i molt valuosa per a la gestió d'espais: L'equip de manteniment té accés a tots els espais existents, els usos, els horaris, i facilita la reserva d'espais per a usos determinats. Un encarregat de manteniment d'una pista de gel ens va explicar l'anècdota incòmoda que mentre feien un canvi a la maquinària de la pista, un altre departament l'havia llogat a una empresa, i tots coincidiren alhora. I no es va poder fer cap de les dues activitats. Això es pot evitar amb l'ús apropiat de la metodologia BIM per part del FM. Quin és el grau de maduresa de la implementació BIM en el disseny i l'execució d'instal·lacions? Em temo que de les tres branques de l'edificació (arquitectura, estructures i instal·lacions), la d'instal·lacions és la que més li queda per recórrer. Això penso que es deu a com s'han desenvolupat els projectes d'instal·lacions els darrers anys, on la velocitat i el baix cost han estat els valors més buscats. L'arribada del BIM impacta de ple en aquest paradigma, ja que és impossible fer un projecte a BIM tan ràpid i barat com en Autocad, diguin el que diguin. Simplement, el que en un passadís representat per dues línies era un conducte (és a dir, una altra línia), ara es representa en un passadís amb les seves bigues, passos laterals, alçades de fals sostre, amb un element tridimensional amb gruix, material, alçada, que ha d'esquivar altres objectes presents. I, a més, cal afegir infinitat de paràmetres aleatoris a criteri del client, altres necessaris per a la gestió del model, etc. Però aquestes exigències que requereixen més temps a la taula del dissenyador, ja no cal solucionar-les a la caseta d'obra. Aquest és el quid . Tot i que em sembla que el sector encara no ha assimilat aquest canvi de paradigma.   Com abordeu aquesta especialitat des del màster Open BIM en Desenvolupament i Gestió de Projectes de la UPC School? Un dels principals conceptes que aquest màster intenta transmetre als alumnes amb la intenció que ells facin proselitisme, és que software BIM no és metodologia BIM. Així que l'enfocament per a les instal·lacions és orgànic en el sentit que el titulat en el màster sigui conscient que hi ha maneres de treballar que no són compatibles amb la metolodologia BIM, ja que aquest és el mateix propòsit de la metodologia: Reduir els costos i els terminis derivats de la manca de definició en els projectes. Encara que tripliquis el temps de disseny d'un projecte, i els honoraris que se'n derivin, la quantitat serà irrellevant comparat amb el cost que t'estalvies si haguessis de fer reunions a l'obra, setmana rere setmana, decidint solucions, enviant e-mails, trucades a les instal·ladores, retrets del client, etc., per no haver triplicat aquest temps a la fase de disseny. Els alumnes que fan aquest màster pot ser que no tinguin cap coneixement de metodologia BIM, alguns hauran fet un curs, hauran replicat algun tutorial de youtube, altres tindran alguna experiència, i alguns són autèntics experts que volen aprofundir. L'objectiu és oferir una formació integral i completa, una visió global de la metodologia, les seves aplicacions, possibilitats i restriccions, amb els avantatges i els inconvenients que ens trobem en el dia a dia al mercat actual, perquè el titulat pugui arribar al mercat amb els criteris ben definits i pugui ajudar qualsevol empresa a treballar BIM de la manera més satisfactòria possible. Pots destacar-nos algun cas d'èxit de modelatge BIM en instal·lacions? Sent freelance , em va arribar l'oportunitat de fer en metodologia BIM el projecte executiu d'un nou edifici per a les dependències del cos de Bombers de Solsona, a la província de Lleida, que incloïa la reforma total de les cotxeres existents, en servei des del 1983. Vaig muntar un petit equip coordinat: una part, de nacionalitat italiana, va modelar l'arquitectura i una altra part vam modelar les instal·lacions, dividint-nos la càrrega de treball i vigilant la coherència del projecte. Amb un disseny arquitectònic modern, es va plantejar un disseny sostenible i confortable per als usuaris finals, els bombers, les necessitats dels quals van estar sempre presents a la nostra feina (descans, gimnàs, menjador, vestuaris, cotxeres…). Es van modelar, mesurar i pressupostar tots els materials de cada instal·lació (fontaneria, sanejament, ventilació i climatització, electricitat, enllumenat, telecomunicacions, seguretat, etc.). Es van fer anàlisis d'interferències periòdicament i el projecte es va lliurar en format de codi obert “ifc” i en plànols 2D exportats directament del model. Com en tots els projectes, van sorgir problemes inesperats: Concretament, recordo amb horror la fase de l'exportació a “ifc”, requisit contractual del projecte; va ser frustrant, ja estava tot fet, només ens quedava aquest pas i no ho aconseguíem satisfactòriament. Si no ho obteníem, tota la feina era inútil, estàvem invertint hores en un procés aparentment senzill, no es podia facturar sense aquest format. Gairebé vaig plorar. Però al final, va sortir i estic força orgullós d'aquest projecte.

Vicenç Fernández Alarcón és el director acadèmic del nou màster MBA en Business Analytics . Doctor en Administració i Direcció d'Empreses per la UPC i enginyer en Telecomunicacions per la Universitat Ramon Llull.  Combina la seva activitat docent a la UPC amb la d'investigador i consultor d'empreses en analítica de dades. Tota aquesta experiència professional i acadèmica integrant management i tecnologia la posa al servei de la direcció acadèmica del nou MBA que començarà al mes de gener. Coneixem tots els detalls en aquesta entrevista. Actualment, la digitalització ja és un imperatiu per a qualsevol organització que es vulgui mantenir competitiva. Quines implicacions té aquest nou escenari digital en la gestió empresarial? Avui dia podem trobar una gran quantitat d'articles, llibres, pàgines web i blocs fent referència a la digitalització de les organitzacions. Però aquest fenomen no és exclusiu de les organitzacions sinó de la societat en general. La digitalització no és utilitzar únicament un nou software o internet, és conceptualitzar el funcionament de les organitzacions de manera diferent. I això comporta canvis dràstics a les organitzacions. Per exemple, una nova distribució de poder, la incorporació de nous rols, el desenvolupament de noves pràctiques o l'ús de noves dinàmiques per a la presa de decisions. Dur a terme aquests canvis sense els coneixements i les habilitats necessaris pot tenir resultats catastròfics. Per què és tan vital avui dia que les empreses opten per un model de gestió basat en les dades? Una de les conseqüències de la digitalització de la societat ha estat l'aparició de mercats hipercompetitius on les necessitats, els desitjos i els gustos dels clients canvien ràpidament. A més, la diversitat també ha augmentat. L'única manera que les organitzacions siguin capaces de seguir i, fins i tot, avançar-se a aquests canvis és una alta capacitat d'adaptació i una presa de decisions més ràpida. Per mantenir-se competitives, les organitzacions necessiten conèixer tant el que està passant a l'exterior com a l'interior a través d'evidències, com són les dades. Quina estratègia cal seguir per transformar aquestes dades en recursos de valor per a la presa de decisions estratègiques i operatives? Els problemes principals en la transformació de dades en recursos de valor són dos. El primer fa referència a l'enfocament que segueixen la majoria d'organitzacions a l'hora de dur-la a terme. Si analitzem el que ha passat fins ara, podrem veure que moltes organitzacions inicien aquest procés plantejant què poden fer amb les dades de què ja disposen; tot i això, l'experiència ha demostrat que aquest plantejament sol fracassar perquè no està orientat al negoci. Per la seva banda, els èxits més grans han sorgit quan l'organització comença aquest procés a partir d'un problema de negoci, en lloc de les dades de què disposa. La segona dificultat fa referència a la implicació de l'alta direcció a aquest canvi. Com qualsevol canvi organitzatiu, el paper que té la direcció és clau per implantar i mantenir un canvi d'aquesta mena. La figura del business analytics expert és una de les més demanades per les empreses. Amb quines competències ha de comptar? El business analytics expert és una figura complexa a causa del gran nombre de funcions d'empresa amb què interactua. Podem dividir les competències que necessita aquest expert en quatre categories. Primer, aquest professional necessita coneixements d'empresa i, més concretament, de la funció de l'empresa on treballarà. Els coneixements d'empresa en un projecte de Workforce Analytics són diferents dels d'un projecte de Customer Analytics . Segon, cal desenvolupar un mindset analític; en altres paraules, cal desenvolupar habilitats en metodologia científica per encarar els problemes o els projectes a partir d'un enfocament rigorós. El tercer conjunt de competències són les relacionades amb la tecnologia (com ara l'ús de llenguatges d'anàlisi de dades). Encara que aquest professional no necessita ser-hi expert, sí que necessita un cert nivell de coneixements tecnològics per poder avaluar quins projectes són tecnològicament viables. Finalment, necessita una capacitat de comunicació alta, ja que la majoria de les audiències no estan preparades per entendre els detalls de l'ús de l'analítica. És el que, actualment, anomenem la competència d' storytelling . Què s'espera d'un líder d'una organització data driven ? Els treballadors prenen com a referents els líders a l'hora de dur a terme les seves responsabilitats. Per això, es podria esperar que un líder en una organització basada en dades tingués en compte els resultats d'aquestes dades. Però la realitat no és així. En un informe recent de KMPG, es va evidenciar que el 64% dels presidents de grans empreses espanyoles havien passat per alt conclusions procedents de l'anàlisi de dades "perquè contradeien la seva experiència o intuïció". Al mateix informe, podem observar que el 82% dels consellers delegats confien més en les dades històriques que en l'analítica predictiva. Com podem veure, encara hi ha molta feina al davant. Podries citar-nos algun exemple de bones pràctiques o d'una organització data driven referent? La bona pràctica que podem recomanar en projectes d'analítica de dades és iniciar-los a partir d'un problema o oportunitat de negoci. Tal com hem esmentat prèviament, el principal error a la majoria de les organitzacions és engegar un projecte d'analítica de dades amb l'objectiu de comprovar què es pot fer amb les dades disponibles actualment. Cal no oblidar que el canvi que estem intentant dur a terme és per mantenir o millorar el negoci i, per tant, aquest hauria de ser el focus del projecte. L'experiència ens ha demostrat que moltes organitzacions defineixen els objectius d'aquests projectes en relació amb l'ús de les seves dades més que en el negoci en si mateix. Al gener poseu en marxa el nou màster MBA en Business Analytics. Amb quina finalitat neix aquesta aposta formativa? Les organitzacions han començat a traslladar l'anàlisi (de grans quantitats) de dades a les funcions comercials, operacionals i de producció bàsiques, així com a les financeres i de gestió de persones i de talent. Aquest nou enfocament els proporciona noves maneres de resoldre problemes i de crear valor. En aquest context, l'MBA en Business Analytics té com a propòsit ajudar els professionals a transformar la seva organització i crear una cultura basada en l'evidència de dades. El màster combina estratègia en la direcció empresarial amb eines per a l'analítica de dades d'empresa ( business analytics ). Aquesta combinació és clau, ja que tenir coneixements i pràctiques de direcció i gestió d'empreses sense una comprensió profunda sobre l'impacte de les dades en el funcionament empresarial pot ser tan perjudicial com disposar de grans habilitats a l'analítica de dades sense un enteniment holístic sobre el funcionament de l'economia, el mercat i les organitzacions. Quin equip docent hi és darrere d'aquest nou MBA? L'equip docent està format per tres perfils. D'una banda, el 17% són acadèmics amb reconeixement mundial i experiència en consultoria. D'altra banda, un 53% són professionals experts en temàtiques de negoci (com ara directors generals, responsables de l'experiència dels clients, directors de recursos humans i gestors de projectes). Finalment, un 30% són professionals experts en analítica (com ara directors de departaments d'analítica i consultors en analítica de negocis). Com podeu veure, l'equip docent ofereix una visió transversal sobre les temàtiques de MBA. Per a quin tipus de perfil professional està pensada aquesta formació? El perfil d'aquesta formació són professionals de qualsevol sector amb perfil tècnic i experiència directiva que vulguin ampliar els seus coneixements i habilitats de direcció empresarial a partir de l'ús de l'analítica de dades d'empresa. El màster està dissenyat perquè tant professionals amb coneixements i habilitats en l'anàlisi de dades com aquells que vulguin introduir-se en aquest món puguin seguir-los i treure'n el màxim profit possible.

En la 8a edició dels Best Global Universities Rankings, la UPC se situa en el lloc 367 del món, pujant 167 posicions i recuperant el lideratge entre les politècniques estatals. Pel que fa a les disciplines, la Universitat destaca en Òptica, en el lloc 22è del món; en Enginyeria Civil, en el lloc 57, i en Ciències de la Computació, en la posició 89. Font: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Els Best Global Universities Rankings –coneguts també com a US News University Rankings– són gestionats per Clarivate Analytics i editats per US News & World Report. A banda del rànquing general, l'US News publica classificacions per 43 camps i disciplines, que analitza a partir d'una bateria d'indicadors vinculats a la recerca i a la reputació de les institucions. L'edició 2022 del rànquing, publicada a finals d'octubre, situa la Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC), en el rànquing per institució, entre les 400 millors universitats del món –en concret, en la posició 367 de 2.005 institucions analitzades. Aquests resultats fan que la UPC escali 167 posicions a escala mundial, 73 posicions a escala europea i sis posicions a l'àmbit estatal respecte a l'edició 2021 del rànquing, recuperant així el lideratge entre les politècniques estatals . Pel que fa a les classificacions per camps i disciplines, la Universitat obté posicions destacades en Òptica, en què se situa com a 22a millor universitat del món, 4a europea i líder a l'Estat. En Enginyeria Civil, la UPC se situa en el lloc 57è del món, 14è a Europa i primera de l'Estat, mentre que en Ciències de la Computació la Universitat es col·loca en el lloc 89è del món, 15è d'Europa i primera politècnica espanyola. En el camp de l'Enginyeria, la UPC manté el seu lideratge estatal i se situa en el lloc 109è del món i en el 25è d'Europa. Un lideratge que també manté en Enginyeria de Telecomunicació, Elèctrica i Electrònica, en què se situa en el lloc 109 del món i en el 14è d'Europa. Pel que fa a la resta de disciplines, la Universitat es posiciona en Física de la Matèria Condensada (en el lloc 139 del món); Enginyeria Química (154); Nanociències i Nanotecnologia (156); Ciència dels Materials (177); Enginyeria i Combustible (201); Matemàtiques (204); Química Física (262); Física (283); Geociències (305); Química (422),  Ecologia i Medi Ambient (464), i Medicina Clínica (994).

El 15 de febrer, i en modalitat completament virtual, la UPC School posarà en marxa el nou postgrau en 5G: Tecnologies, Serveis i Models de Negoci , una aposta per formar els professionals que lideraran la revolució digital 5G, la nova tecnologia de xarxa que canviarà el futur de les comunicacions i possibilitarà la creació de noves oportunitats de negoci. L'objectiu del postgrau és proporcionar una visió àmplia de les xarxes mòbils 5G, dels seus àmbits d'aplicació i dels nous models de negoci, de la mà de la universitat líder en innovació, la UPC, i un equip docent connectat a les necessitats tecnològiques reals de la indústria i els serveis. El desplegament del 5G suposarà una autèntica revolució tecnològica, ja que està dissenyat per augmentar considerablement la velocitat de connexió, reduir la latència i multiplicar exponencialment el nombre de dispositius connectats. És per això que un dels entorns que es veurà impactat més directament és l'entorn industrial i de la internet de les coses, que es desplegarà de forma massiva. Més enllà d'això, les xarxes 5G venen a atendre també la necessitat d'ampliar l'entorn de negoci a les anomenades indústries verticals: des de l'àmbit de la salut, el vehicle connectat, els media fins als entorns d'entreteniment, entre d'altres. La Fundació Mobile Word Capital Barcelona , amb l'objectiu d'impulsar una formació d'excel·lència en el sector digital, se suma a aquesta la nova aposta formativa com a soci estratègic. El postgrau està inclòs també a la convocatòria d' ajuts Employment Help adreçada a professionals a l'atur o amb rendes baixes. El postgrau en 5G: Tecnologies, Serveis i Models de Negoci està impulsat per i2CAT , centre de recerca punter que explora el desenvolupament tecnològic de la Internet del futur per transferir-ne els nous avenços al sector industrial i a la societat. El postgrau inclou un seminari industrial amb molts dels col·laboradors de Fundació i2CAT, que aportaran experiències i casos pràctics per acostar els participants a la indústria. La direcció acadèmica del postgrau recau en Sergi Figuerola , doctor enginyer en Telecomunicacions per la UPC, Chief Technology and Innovation Officer a la Fundació i2CAT i Chief Technology Officer a 5G Barcelona Alliance, i en Josep Oriol Sallent , catedràtic de la UPC i expert en el camp dels sistemes de comunicació mòbils, especialment en planificació i gestió de xarxes 5G. La UPC ha tingut una posició activa en el procés de gestació dels sistemes 5G, amb la participació en projectes de recerca tant d'àmbit nacional com internacional per part dels grups d'investigació associats a les tecnologies 5G, que van des dels aspectes de la capa física i processament de senyal fins a elements de xarxa i la seva gestió. A més a més, la UPC, juntament amb la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Mobile World Capital Barcelona, la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) i Atos, integren la iniciativa  5GBarcelona , que busca convertir la ciutat i Catalunya en un dels  hubs d'innovació digital europeus en l'àmbit del 5G.  El postgrau va dirigit a professionals que tinguin formació de base en enginyeria de telecomunicació o informàtica, o bé professionals altres àmbits d'enginyeria que disposin de coneixements previs en programació i comunicacions. L'objectiu és capacitar-los per integrar-se posteriorment en els diferents ecosistemes, ja que el 5G impactarà en àmbits molt diversos que van des de les empreses de telecomunicacions, els fabricants d'equips de telecomunicació o els operadors, fins a altres sectors com la salut, l'agricultura o la mobilitat.