Per sortir de la crisi, canvi de motor o millora del rendiment?

3 d’abril de 2009

Per a aquest acte, el Dr. Costas ha recuperat la pregunta que l’economista britànic John Maynard Keynes va escollir per tractar de resoldre la crisi econòmica dels anys trenta: canvi de motor o millora del rendiment? Keynes defensa que el motor no està malament, falla la dinamo i cal canviar-la perquè el motor tingui la capacitat de seguir creixent. Llavors, falla el capitalisme? “Després de 15 anys de creixement, ara tenim la creença que tot ha estat una festa, i així és com ens defineix The Economist o Financial Times. Ens creiem aquesta anàlisi que es fa de nosaltres en el món anglosaxó, quan es tracta de discursos acabats que sorprenentment tornen a sorgir”.

<--VIDEO-->

La crisi financera ens hauria de servir per ser previsors. Antón Costas recupera la tesi de l’economista Hyman Minsky que defensa que quan tot ha sortit bé, la tendència és a arriscar-se i com més arrisquem més ens acostem al límit, entrant en conductes de risc. Un exemple clar és la compra de pisos, i és que, com deia Charles P. Kindleberger, “no hi ha res que alteri més el judici d’una persona intel·ligent i raonable que veure a un amic fer-se ric”.

Quant a l’actitud que hauríem d’adoptar enfront de la crisi, el catedràtic en Política Econòmica afirma que esperem que passi el millor, però cal preparar-se per al pitjor. El detonant de la crisi econòmica espanyola ha estat la crisi internacional, però la pólvora era nostra: “hem de ser curosos per evitar l’avanç de l’actual situació econòmica i d’ocupació, sent valents, corrent riscos i anticipant-nos”. A Espanya, som poc competitius i poc productius. I si hi ha una feble competència, tindrem una baixa productivitat. D’aquí la importància de l’especialització. Hem de resoldre aquest problema d’ineficiència en els mercats per manca de competència.

Per sortir de la crisi, hem de rebutjar la idea que els mercats tornen per si sols a l’equilibri i que les recessions són beneficioses. Els instruments a curt termini serien, en política monetària, abaixar el preu del diner perquè sigui més atractiu, la gent compri i les empreses inverteixin, i, en política fiscal, aportar despesa a l’economia sent coherents a llarg termini.

A diferència d’Estats Units, el Banc Central Europeu ha de batallar amb cada govern per arribar a acords, no tenim un govern federal i, per tant, no podem respondre de forma immediata com ho fan ells.

Per concloure, Antón Costas fa seu el lema de la UPC School: “Quan el talent i l’esperit humà s’alliberen, queda demostrat que no hi ha cap altre límit que el que creem nosaltres mateixos”. ■

Leave a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.