Postgrau en

Smart Cities: Urbanisme, Tecnologia i Sostenibilitat

La Unió Europea ha escollit el consorci format per Barcelona i altres 12 ciutats, 17 empreses i 18 universitats, entre elles la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i SEAT, per instal·lar a la ciutat el Knowledge and Innovation Community (KIC) on Urban Mobility , la seu de la comunitat encarregada de desenvolupar les innovacions en mobilitat urbana de la Unió Europea almenys fins al 2026. Barcelona ha estat triada per la Unió Europea com a seu de l'ens que liderarà la innovació en mobilitat urbana a la Unió Europea dels propers anys, i instal·larà a la ciutat la Comunitat d'Innovació i Coneixement en Mobilitat Urbana ( KIC, Knowledge and Innovation Community on Urban Mobility ), en el marc de l' EIT Urban Mobility , l' Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia de Mobilitat Urbana ( European Institute of Innovation and Technology ). El projecte del KIC s'ha impulsat conjuntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que acumula una àmplia expertesa i coneixement en aquest àmbit i porta anys treballant en la iniciativa, coincidint amb la posada en marxa del hub d'investigació i mobilitat urbana CARNET , creat amb SEAT i Volkswagen Group Research . CARNET, que també és soci del nou KIC, ha estat per a aquest projecte un model de comunitat d'innovació i coneixement en mobilitat urbana a petita escala, que ha posat en pràctica assajos pilot de noves tecnològiques en mobilitat urbana per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Font: Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

L'impacte de les motos a les voreres a Barcelona i com reduir l'accidentalitat que comporta és la temàtica central del projecte final del postgrau en Smart Cities: Urbanisme, Tecnologia i Sostenibilitat realitzat pels alumnes Denise Eidelstein, Anna Mir, Julissa Stanziola i Jordi Porta . L'estudi aposta per la democratització i racionalització de l'espai públic i proposa, entre d'altres qüestions, un sistema de pagament de motos. Conclou, a més a més, que si es retiressin totes les motos mal aparcades a les voreres de Barcelona es guanyaria un espai equivalent a 8 vegades el Camp Nou. L'informatiu de RTVE s'ha fet ressò d'aquest estudi en el seu telenotícies. L' estudi "Smart Cities: Desmotorizant Barcelona" proposa 4 objectius: reduir els accidents greus i mortals; reduir la contaminació tant ambiental com acústica; crear una ciutat més segura per a tothom i democratitzar l'espai públic. Per complir aquests 4 objectius, es proposen 5 mesures clau: Un sistema de pagament d'aparcament de les motos proporcional a l'espai que ocupen, que seria beneficiós tant per la recaptació, que es destinaria a millorar els mitjans de transport públics i sostenibles, com per la disminució d'usuaris d'aquest mitjà de transport. Segons calculen, els usuaris canviarien a d'altres mitjans per la desmotivació del pagament, arribant a disminuir fins a un 47% dels usuaris. Segons s'estima, la contaminació podria veure's reduïda fins a un 15% (tenint en compte que les motos representen un 30% dels vehicles privats). Caldria estudiar els mètodes de pagament de tarifes planes anuals, mensuals, etc., i segons el nivell de contaminació de cada motocicleta. Potenciar les motocicletes compartides ( moto-sharing ) , les quals estarien exemptes de pagament. Les motos elèctriques pagarien una quota reduïda i podrien carregar-se als aparcaments subterranis. L'estudi aporta perquè la reducció de les motos a Barcelona tindria un impacte directe amb la disminució del número d'accidents. Potenciar el canvi modal a mitjans de transport alternatius com la bici elèctrica. Aprofitament d'aparcaments soterrats. Amb aquests resultats, s'aposta per una major democratització i racionalització de l'espai públic, amb més seguretat per al vianant al caminar i un espai públic amb major activitat recreativa i millor visualització. L'objectiu genèric doncs, que els carrers es pacifiquin donant lloc a una ciutat amb millor qualitat de vida. L'Informatiu de RTVE s'ha fet ressò d'aquest estudi en el Telenotícies Migdia del dilluns 5 de març. Es pot consultar l'aparició d'un dels seus autors, Jordi Porta, a partir del minut 10 del següent reportatge sobre 'Motos en Vorera' de RTVE. Jordi Porta és consultor a l'Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat (AIM) i regidor de mobilitat i seguretat viària a l'Ajuntament de Sant Just.

Un equip multidisciplinari coordinat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) i encapçalat per Josep Roca Cladera, director del màster en Planificació Urbana i Sostenibilitat i del postgrau en Smart Cities: Urbanisme, Tecnologia i Sostenibilitat de la UPC School, ha estudiat i determinat quins són els principals elements que contribueixen a constituir l'illa de calor a les ciutats a través d'un estudi realitzat a la Regió Metropolitana de Barcelona, una àrea que cobreix 164 municipis, 3.200 km2 i 4,7 milions d'habitants. L'estudi també proposa un seguit de bones pràctiques en planejament urbà per pal·liar els efectes del canvi climàtic a les ciutats. El fenomen de la illa de calor consisteix en l' increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes, en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants , especialment en hores nocturnes. Aquest fet té un impacte en la salut i el benestar dels ciutadans especialment preocupant quan es produeixen episodis extrems com les ones de calor, cada cop més freqüents. Les principals causes de l'illa de calor són la manca de vegetació, la impermeabilització del sòl i l'ús de materials com l'asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, igual que els vehicles i els sistemes d'enllumenat i de climatització. L'estudi revela que Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona són els barris de major vulnerabilitat al canvi climàtic i s'estima que un increment de 20 a 25°C de temperatura mitjana en els mesos d'estiu representa un increment de 3.000 morts addicionals. Les zones més calentes de dia són les industrials, així com el recinte firal de Montjuïc i de centres comercials; i de nit, els carrers i les zones més edificades (l'Eixample i Ciutat Vella al capdavant). En l'estudi s'han analitzat el règim de temperatures de la superfície terrestre (LST), de l'aire (LSAT) i de transferència de calor a l'atmosfera, amb les dades obtingudes a través de sensors tèrmics instal·lats en satèl·lits com ara MODIS i LANDSAT, així com de la base de dades Corine, a més de la informació disponible en les estacions meteorològiques de la Generalitat i de l'Estat. Tot això ha permès configurar un sistema d'informació climàtica integrat, a partir del qual ha simulat els factors climàtics, geogràfics, territorials i urbans que determinen l'illa de calor del sistema metropolità de Barcelona. Davant d'aquesta situació, el CPSV proposa diferents bones pràctiques en la planificació urbana i territorial, amb l'objectiu de fer baixar 2 °C la temperatura mitjana a les ciutats. Com a mesures preventives proposen canviar les façanes d'edificis i els paviments , especialment en zones de joc infantil (que arriben als 70°C amb calor màxima), implantar sòls permeables, fomentar la ventilació urbana i augmentar les zones verdes , entre d'altres. Des de la UPC es deixa palès la importància de que els plans urbanístics tinguin en compte l'avaluació climàtica de les zones urbanes i metropolitanes i s'hi insisteix en fins a quin punt un adequat disseny urbanístic pot ajudar a minvar l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i els efectes del canvi climàtic a les zones urbanes.