Oriol Gomis i Daniel Heredero: “El dissenyador industrial mecatrònic 4.0 ha de sumar a l’automatització noves competències en tractament intel·ligent de les dades”

Oriol Gomis, professor i catedràtic del departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, i Daniel Heredero, doctor en Enginyeria Industrial per la UPC i cap de projectes al CITCEA-UPC,  dirigeixen conjuntament el màster en Tecnologies Aplicades a la Mecatrònica 4.0, una nova aposta formativa que pren el relleu del màster en Mecatrònica de la UPC per actualitzar-se amb les noves tendències de la digitalització i automatització industrial.

  • Quins canvis està experimentant el sector industrial en els darrers anys? Parlem d’un canvi de paradigma?

Doncs es tracta justament d’això, d’un canvi de paradigma. Fins fa uns anys, el terme mecatrònic estava íntimament lligat amb els processos automatitzats de tipus industrial. Era necessari fer coexistir diferents disciplines entre les quals destacaven la mecànica, la informàtica, l’electrònica i el control. Cal destacar, però, que tot quedava “dintre” de les parets de l’empresa. Ara, en canvi, tots en sentim a parlar de la digitalització, data-science, cloud, ciberseguretat i tot un seguit de termes que impliquen externalitzar, d’alguna forma, grans volums d’informació per fer-ne un tractament intel·ligent de les dades.

  • Com integren les empreses industrials aquesta nova realitat digital? En concret, com ha afectat la irrupció de la tecnologia a la branca de la mecatrònica i el disseny dels equipaments industrials?

Quan parlem d’aquesta nova realitat digital volem dir que les empreses han començat cada cop més a “sensoritzar” la maquinària per poder recollir tota mena d’informació de la qual se’n voldrà fer un ús i entendre comportaments. Tota aquesta irrupció digital ha de permetre obtenir un resultat que en resulti beneficiós en algun aspecte. Alguns exemples serien un millor rendiment energètic, un major benefici econòmic, un menor grau de manteniment, una major reproductibilitat de procés, entre moltes altres possibilitats, però totes elles en favor de la millora continua.

  • Amb quines competències ha de comptar aquesta figura del dissenyador industrial mecatrònic que la indústria 4.0 necessita?

Un dissenyador mecatrònic 4.0 ha de tenir totes les competències d’un “3.0” més aquelles que en necessiti de data-science. En altres paraules, un dissenyador mecatrònic 4.0 no ha d’oblidar quins components integren un sistema automatitzat, ha d’entendre com funcionen i interactuen els diferents components i els ha de saber operar i programar. Aquesta seria més la part més clàssica o “3.0” d’un dissenyador mecatrònica convencional.  També ha de sumar, però, competències de tractament de la informació per poder treballar amb models d’optimització, patrons de comportament, predicció, modelat digital de sistemes per tal d’anar un pas més enllà.

  • Aquest curs vinent 2022-2023 posareu en marxa el màster en Tecnologies Aplicades a la Mecatrònica 4.0, que dona continuïtat al màster en Mecatrònica. Quines novetats incorpora aquest programa respecte al màster a Mecatrònica que heu estat oferint al llarg dels últims 20 anys?

Hem reorientat el programa que feia 20 anys impartíem en dos aspectes. El primer ha estat centrar-nos més en les aplicacions i, per tant, donar molt més pes en hores de contingut a tota la part que implica components mecatrònics, automatització i control clàssics. Per altra banda, ens centrem molt més en la part digital. Deixem caure la part més mecànica de l’anterior programa en favor de dedicar tot un postgrau nou a Tècniques per a la Digitalització en la Indústria i ampliem continguts amb el postgrau en Elements per la Digitalització.

  • Aquest màster està impulsat pel Centre d’Innovació Tecnològica a Convertidors Estàtics i Accionaments de la UPC (CITCEA). Quin valor aporta al programa que estigui aquest centre de recerca i de transferència de tecnologia al darrere?

En primer lloc, cal dir que el CITCEA-UPC és un centre d’innovació tecnològica que, des del seu naixement fa més de 20 anys, s’ha autofinançat. Amb això volem dir que ha sigut gràcies a la sinergia de projectes industrials i competitius el que ha fet créixer tot el bagatge de què ara disposem i intentem traslladar a la societat des de diferents vies, com ara aquest màster. Per una banda, els projectes industrials ens han permès entendre la realitat de problemes que la indústria ha necessitat anar resolent. Per altra banda, la participació en projectes competitius de l’àmbit europeu com ara H2020 o Horizon Europe ens ha permès apostar per solucions més innovadores i disruptives participant de la mà de consorcis internacionals.

  • Des del CITCEA manteniu contacte continu amb el teixit industrial. Quina és la realitat de la indústria i quines demandes té per fer front als reptes més immediats?

La indústria és un ésser viu que té molta inèrcia, és a dir, a vegades costa molt canviar tendències adquirides que fins fa poc encara resultaven solvents. De fet, el primer cop que es parla d’indústria 4.0 és l’any 2011. El que hem vist és que d’ençà que aquest terme va aparèixer cada cop la indústria busca una major capacitat d’adaptació i flexibilitat. El producte que avui serveix, demà ja no. Com més senzill resulti entendre un procés més fàcil i ràpid en resultarà entendre la viabilitat de poder-lo modificar i adaptar.

Leave a Comment

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.