Un equip multidisciplinari coordinat pel Centre de Política de Sòl i Valoracions (CPSV) i encapçalat per Josep Roca Cladera, director del màster en Planificació Urbana i Sostenibilitat i del postgrau en Smart Cities: Urbanisme, Tecnologia i Sostenibilitat de la UPC School, ha estudiat i determinat quins són els principals elements que contribueixen a constituir l’illa de calor a les ciutats a través d’un estudi realitzat a la Regió Metropolitana de Barcelona, una àrea que cobreix 164 municipis, 3.200 km2 i 4,7 milions d’habitants. L’estudi també proposa un seguit de bones pràctiques en planejament urbà per pal·liar els efectes del canvi climàtic a les ciutats.
El fenomen de la illa de calor consisteix en l’increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes, en contrast amb la perifèria o els espais rurals circumdants, especialment en hores nocturnes. Aquest fet té un impacte en la salut i el benestar dels ciutadans especialment preocupant quan es produeixen episodis extrems com les ones de calor, cada cop més freqüents. Les principals causes de l’illa de calor són la manca de vegetació, la impermeabilització del sòl i l’ús de materials com l’asfalt i el formigó, que a la nit desprenen la calor acumulada durant el dia, igual que els vehicles i els sistemes d’enllumenat i de climatització.
L’estudi revela que Sant Andreu, Nou Barris i la zona del Raval de Barcelona són els barris de major vulnerabilitat al canvi climàtic i s’estima que un increment de 20 a 25°C de temperatura mitjana en els mesos d’estiu representa un increment de 3.000 morts addicionals. Les zones més calentes de dia són les industrials, així com el recinte firal de Montjuïc i de centres comercials; i de nit, els carrers i les zones més edificades (l’Eixample i Ciutat Vella al capdavant). En l’estudi s’han analitzat el règim de temperatures de la superfície terrestre (LST), de l’aire (LSAT) i de transferència de calor a l’atmosfera, amb les dades obtingudes a través de sensors tèrmics instal·lats en satèl·lits com ara MODIS i LANDSAT, així com de la base de dades Corine, a més de la informació disponible en les estacions meteorològiques de la Generalitat i de l’Estat. Tot això ha permès configurar un sistema d’informació climàtica integrat, a partir del qual ha simulat els factors climàtics, geogràfics, territorials i urbans que determinen l’illa de calor del sistema metropolità de Barcelona.
Davant d’aquesta situació, el CPSV proposa diferents bones pràctiques en la planificació urbana i territorial, amb l’objectiu de fer baixar 2 °C la temperatura mitjana a les ciutats. Com a mesures preventives proposen canviar les façanes d’edificis i els paviments, especialment en zones de joc infantil (que arriben als 70°C amb calor màxima), implantar sòls permeables, fomentar la ventilació urbana i augmentar les zones verdes, entre d’altres. Des de la UPC es deixa palès la importància de que els plans urbanístics tinguin en compte l’avaluació climàtica de les zones urbanes i metropolitanes i s’hi insisteix en fins a quin punt un adequat disseny urbanístic pot ajudar a minvar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i els efectes del canvi climàtic a les zones urbanes.