23 de desembre de 2009
No tots els dies una universitat té l’oportunitat d’organitzar un seminari amb l’exadministrador de la NASA oferint una master class en gestió de projectes de tecnologia a professionals de l’àmbit. Però això és exactament el que va passar el 16 de desembre, quan Michael D. Griffin, l’11è administrador de la NASA, va oferir el seminari sobre Technology Project Management a la School of Professional & Executive Development de la Universitat Politècnica de Catalunya, la primera universitat europea amb aquest honor.
Trenta-sis participants, des d’enginyers aeronàutics a caps de projecte a CIOs i CTOs, van venir al Tech Talent Center, al 22@, per escoltar a un líder en l’àmbit dels projectes tecnològics complexos i actualment eminent scholar i professor d’enginyeria mecànica i aeroespacial a la Universitat d’Alabama. La resposta ha estat molt positiva i els participants han puntuat el contingut del seminari amb un 4,4 sobre 5 i al doctor Griffin amb un 4,8. Els exemples del ponent relacionats amb el sector aeroespacial són molt interessants, comentava un dels participants. Excel·lent professor, va dir un altre dels assistents.
La carrera del doctor Griffin a l’aeronàutica abasta més de vint-i-cinc anys i va culminar l’any 2005, quan el president George Bush el va nomenar administrador de la NASA. Griffin va mantenir el càrrec fins el gener de 2009 i es va convertir en el cinquè administrador que més temps ha ostentat aquesta distinció. El 2007, la revista Time el va nomenar com una de les 100 persones més influents del món, en part per la controvèrsia que va generar amb unes declaracions on posava en dubte la base científica de l’escalfament global, cosa que va provocar crítiques dins l’àmbit científic, inclòs el cap climatològic de la pròpia NASA.
Tot i que el professor Griffin no havia participat mai en seminaris de cap universitat europea, la seva presència a l’acte de la UPC s’explica perquè va conèixer aquesta universitat a través d’un company que havia tingut experiències molt positives, va dir l’eminència. Gràcies a Ricard González professor de Física Aplicada de la UPC- em va oferir l’oportunitat d’ensenyar aquí, cosa que m’ha agradat molt. Els participants al seminari han estat molt receptius i van entendre els matisos específics de la gestió de projectes tecnològics complexos.
Com a defensor incondicional dels vols espacials tripulats, el doctor Griffin considera que els pressupostos mai no poden ser massa elevats, i li preocupa que fites aconseguides al passat, com la missió de l’Apolo a la lluna, ja no siguin factibles. Griffin no es va posicionar a favor d’oferir incentius a empreses privades, com proposa la comissió Agustine, per al desenvolupament de llançadores espacials tripulades. No estic en contra de la iniciativa privada i la NASA tradicionalment col·labora amb proveïdors privats. Aplaudeixo a empreses com Virgin Galactic, però aquestes empreses ofereixen pujar a 150 quilòmetres durant uns minuts. Això no és el que necessita la NASA.
Tampoc no es va manifestar a favor d’augmentar la cooperació internacional i reunir els recursos financers i tecnològics a nivell global, una altra de les propostes de la comissió Agustine. Griffin considera que no és el camí pel futur dels vols tripulats. Treballem conjuntament amb altres agències espacials, especialment amb l’ESA (European Space Agency) i sempre ens alegra que un projecte d’una altra agència tingui èxit, però no crec que haguem de deixar aquestes temes en mans d’altres, ni tampoc que el Congrés dels EE.UU estigui disposat a permetre-ho. Els agrada massa la ciència.
Potser la manera d’aconseguir més pressupost sigui una carrera espacial en aliança amb Xina, com la carrera espacial entre els EE.UU i l’antiga Unió Soviètica? L’exploració de l’espai no és una competició va dir Griffin-. Hem de complementar-nos l’un a l’altre, i no fer el mateix que la resta. La carrera amb la Unió Soviètica va ser el resultat de les tensions entre ambdós països a altres nivells. No m’agradaria ara veure la mateixa tensió entre Estats Units i Xina. Però no he vist cap pressupost fins ara i fins a finals de gener o principis de febrer no sabrem res, quan el president decideixi. No vull parlar per ell, va concloure. ■