El president executiu d’Agbar va fer una defensa aferrissada de la figura de l’emprenedor, per evitar “l’apatia empresarial que vivim actualment”, i de la qual hem de sortir “amb responsabilitat col·lectiva, actitud d’il·lusió i esperit emprenedor”. “L’emprenedor té dret a equivocar-se, però moltes vegades emprèn en projectes que agreguen valor social”, va matisar. Simon va assegurar que a la seva empresa havien apostat per la investigació i la innovació “perquè un país com el nostre, que no tindrà capital en els propers anys, només retindrà empreses gràcies al coneixement”. La companyia que ell presideix ha signat diferents acords en aquesta línia amb la Conselleria d’Educació, per tal d’impulsar cursos de formació professional en grau mitjà i grau superior relacionats amb la gestió de l’aigua. “També posarem en marxa un Centre de Transferència a la formació professional: hem de verticalitzar els diferents àmbits de l’educació”, va afegir. I va explicar el perfil que busca Agbar: “Un empleat amb caràcter global però mirada local, que sigui capaç de traslladar el coneixement i construir xarxes”.
Àngel Simon va dedicar la segona part de la seva intervenció a dibuixar el panorama actual del sector de l’aigua, “que ha de créixer per fer front a la demanda, que serà més forta a mida que la població urbana augmenti”. En aquest escenari, les empreses que gestionen el líquid element han de ser conscients de l’escassetat d’energia i matèries primeres, i de com aprofitar al màxim els recursos i reduir l’emissió de gasos. “Hi ha zones del planeta amb estrès hídric, i això ho hem de superar amb innovació: l’aigua serà objecte de debat els propers anys”, va explicar. Simon va assegurar que des d’Agbar volen convertir Barcelona en un hub de l’aigua, “un centre des d’on irradiar coneixements o on altres agents s’impliquin en aquest objectiu”.
Simon va parlar de tres grans blocs amb conceptes que s’interrelacionen entre si. D’una banda, la relació entre aigua, energia i aliments, “un triangle on hem d’aconseguir la màxima eficiència”. El conferenciant va desvetllar que són moltes les empreses que cada vegada necessiten utilitzar menys aigua per tal de produir aliments, tot i que encara s’empra molta aigua per aconseguir energies renovables. En un segon bloc es relacionen els conceptes de la ciutat, la indústria i les infraestructures, “un triangle on som líders absoluts, perquè hem aconseguit la màxima eficiència de l’aigua a les ciutats”. Simon va afrontar l’espinós debat entre privatització i no privatització de la gestió, “que només té sentit si es millora aquesta gestió”. El president executiu d’Agbar va assegurar que les raons per decidir la privatització d’un servei és “voler millorar la qualitat d’aquest servei, o bé intentar aconseguir recursos econòmics, és a dir, obtenir diners, tot i que aquesta és una via equivocada”. Respecte a la gestió de l’aigua a les ciutats, Simon va fer una decidida declaració d’intencions: l’objectiu és donar un pas cap a l’Smart City, és a dir, la gestió intel·ligent de l’aigua gràcies a l’aplicació de les TIC. “Ja hem donat alguns passos en aquest sentit: existeix la telelectura, i el drenatge és automatitzat”, va puntualitzar.
Simon va felicitar a tots aquells que han decidit matricular-se a la nova edició del Màster, “perquè heu optat pel camí del coneixement i la innovació”. En aquesta línia es va pronunciar Joan Majó, Comissionat per a la Formació Permanent de la UPC: “La missió d’organismes com la Fundació Politècnica de Catalunya és desenvolupar màsters i postgraus que ja estan consolidats, però també treballar altres línies d’investigació i explorar opcions per tal de dissenyar cursos a mida per a empreses”. A l’acte també va participar Antonio Huerta, director de l’Escola de Camins, Canals i Ports de la UPC.