20 de juliol de 2009
La tecnologia WiMAX (Worldwide Interoperability for Microwave Access) és un estàndard que permet establir connexions de velocitats similars a l’ADSL, sense cables i fins a una distància d’entre 50 i 60 quilòmetres. Va ser pensada per convertir-se en la base de les xarxes metropolitanes d’accés a Internet i en el suport per facilitar les connexions a les zones rurals. A més, s’utilitza en el món empresarial per implementar comunicacions internes.
Segons Josep Vidal, investigador del
Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya , amb el sistema WiMAX, en contraposició amb la coneguda xarxa Wi-Fi: Els operadors tindran una llicència sobre l’amplada de banda i proveiran el servei directament. Serà com contractar un servei de mòbil amb una garantia de qualitat que la Wi-Fi no pot oferir.
Adrián Agustí, del mateix departament, defineix aquest nou sistema com el germà petit de la Wi-Fi. Tal com assegura Agustí, amb la presència del WiMAX, podem parlar de l’arribada de la quarta generació de comunicacions: La primera generació de telefonia mòbil va ser l’analògica; la segona es va fer per enviar dades de veu i transmissions lentes; i la tercera, que comença a entrar ara, permet transferir veu i dades i dades sense veu com a correu electrònic. A l’últim, arriba la quarta generació, que implica més velocitat i poder usar més aplicacions que en la generació anterior, i en què l’estàndard WiMAX té un paper molt important.
Tot i això, l’investigador Miguel Ángel Lagunas, del mateix departament de la UPC, no té tan clar el futur d’aquest sistema: WiMAX és un sistema per resoldre un problema concret, però no per donar un servei general des d’un operador central. El nou estàndard es diu LTE (Long Term Evolution) del sistema UMTS (Universal Mobile Telecommunications System).
Aquests dos sistemes s’estan desenvolupant paral·lelament i encara no se sap quin dels dos s’imposarà. Agustí explica: Els dos sistemes encara estan evolucionant i en un futur s’assemblaran, però ara són diferents. Encara no s’està d’acord respecte a quin dels dos guanyarà. Les empreses tenen moltes patents d’LTE però, tot i això, el WiMAX és, encara, un sistema molt obert.
Lagunas té molt clar que el WiMAX té els dies comptats: Si el WiMAX permet abastar 20 quilòmetres, l’LTE oferirà cobertura mòbil en 100 quilòmetres i a gran velocitat. Està pensat per al gran públic.
Malgrat aquest debat, es preveu que els estàndards no s’acabaran de desenvolupar fins a l’any 2011, i no serà fins a aquest moment que no sabrem quin dels dos sistemes aconseguirà prevaler entre el gran públic.■