24 de novembre de 2009
En el marc dels Picnic4Working, sèrie de trobades organitzades per afavorir el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències, diversos professionals del sector de la informàtica van debatre el 19 de novembre passat sobre el programari lliure, un sistema que es perfila com un aliat de les petites empreses pel fet que els permet desenvolupar els seus propis projectes.
La trobada va començar amb la intervenció de Joan Pons, vocal de Relacions Institucionals de l’ATI Catalunya, que va donar pas a la xerrada d’Eulàlia Formentí, de la Càtedra de Programari Lliure de la UPC. Formentí va qualificar el programari lliure com una expressió del que passa a la societat del coneixement, i de com les TIC ajuden a la difusió d’aquest coneixement. Formentí va assegurar que el programari lliure (PL) no és només una llicència, sinó que també s’ha de tenir en compte la comunitat que el sustenta, les metodologies que el desenvolupen, els mitjans que el distribueixen i la comunicació que s’estableix entre els seus creadors i els usuaris. L’experta va explicar algunes de les claus d’aquest programari, que es basa en una comunitat organitzada en equips de treball amb un líder carismàtic i que disposa de metodologies àgils i de dissenys que canvien i s’implementen a mesura que l’usuari els va utilitzant. Un sistema que és aquí per quedar-se, va dir Formentí, i que és una gran bola de neu sense aturador. El seu èxit es deu al fet que es tracta d’un producte ben elaborat i amb una bona resposta a les aportacions de la comunitat. Podem aprendre moltes coses del programari lliure: la difusió és molt important; la comunitat i la motivació són indispensables; la comunicació entre el desenvolupador i l’usuari ha de ser intensa, i el disseny i la implementació esdevenen fonamentals.
Un sistema amb un cost mínim
A la segona xerrada Jordi Vilanova, vicepresident de CatPL (Associació Catalana d’Empreses per al Programari Lliure), va analitzar el sistema de programari lliure des del punt de vista empresarial, amb l’objectiu d’esbrinar com en poden treure profit les companyies. Vilanova va comparar el PL amb el programari privatiu, que és de pagament, i va assegurar que el valor que aporta el PL pot ser equivalent a de l’altre, i amb un cost mínim. Tot i que els dos programaris aporten la mateixa funcionalitat, Vilanova assegurà que la raó de la baixa adopció del PL es troba en l’absència d’una maquinària de màrqueting al darrere. Segons el vicepresident de CatPL, les empreses que desenvolupen programari lliure tenen avantatges perquè les barreres d’entrada baixen i els costos són mínims. Vilanova va continuar explicant les bondats d’aquest sistema, que pertany a un món salvatgement liberal, i no a un de socialitzant. Segons va explicar, l’únic barem que funciona és tenir èxit en el mercat. L’empresari va dibuixar el panorama de l’economia local catalana, i va afirmar que té un gran aliat en el programari lliure: Aquest sistema possibilita que les petites empreses facin el desenvolupament dels seus projectes. Si vols liderar un projecte propi, l’has de desenvolupar en programari lliure.
En el debat que va tenir lloc posteriorment es va fer palesa la idea que el mètode de treball del programari lliure s’anirà aplicant a altres sectors de la societat. ■