Mario Corea i Diane Gray: “L’arquitectura sanitària ha de ser flexible i adaptar-se a les demandes del futur”

Mario Corea i Diane Gray, arquitectes i directors del LA(H)B Laboratori d’Arquitectura Hospitalària Barcelona, ​​dirigeixen el màster en Arquitectura Sanitària: Present i Futur de la UPC School. En aquesta entrevista ens exposen quins són els reptes actuals de l’arquitectura en l’àmbit de la salut i per què és tan important que el disseny d’hospitals i centres sanitaris se centri en les persones.

  • La pandèmia de la COVID-19 ha demostrat la importància de comptar amb bons serveis d’atenció sanitària. En aquest sentit, fins a quin punt influeix comptar amb les instal·lacions adequades?

Per entendre aquesta pandèmia o qualsevol altra que pugui venir, és fonamental comptar amb una xarxa sanitària que serveixi a la gent eficientment en cada país. Hem vist que no tots els territoris, especialment aquells més allunyats de les grans ciutats, comptaven amb els factors necessaris per fer front a les demandes de la població.

A més dels problemes que això causa als residents, aquestes mancances produeixen una sobrecàrrega en l’atenció dels serveis de salut, donant com a resultat un seriós desequilibri sanitari, econòmic i social.

La xarxa sanitària ha d’incloure centres d’assistència primària (CAP), hospitals comarcals, hospitals monogràfics (maternoinfantil, clíniques de la dona, etc.) i fins a un hospital general d’alta complexitat. També cal pensar en altres serveis com, per exemple, l’assistència a la gent gran o les persones amb mobilitat reduïda, tenint en compte la densitat de la població i la superfície territorial a la qual la xarxa sanitària ha de servir.

  • Per què és tan important el paper de l’arquitecte en el disseny sanitari actual?

El disseny d’obres sanitàries és summament complex atès que hi ha una gran quantitat de requeriments. Els arquitectes són els professionals que tenen la formació i la capacitat per bregar amb aquesta complexitat, d’ordenar i de proposar espais adequats.

Per tant, destaquem la multidisciplinarietat en el nostre programa acadèmic. A més de compartir amb arquitectes i enginyers, procurem que els alumnes puguin intercanviar opinions amb el personal mèdic i interactuar amb ells, tant en les classes com en les visites als hospitals i centres de salut.

  • Quins elements ha de tenir en compte el disseny d’hospitals i centres sanitaris avui en dia?

La primera qüestió a tenir en compte en el disseny d’hospitals és la seva localització, tant si és a la ciutat com a la perifèria urbana. A l’hora de decidir on ubicar l’hospital cal tenir en compte diverses consideracions: la disponibilitat de solars prou amplis per no haver de resoldre hospitals verticals, la dependència dels ascensors, munta lliteres i muntacàrregues és molt gran; les condicions d’accessibilitat que planteja el solar; i les seves condicions topogràfiques, ja que un solar amb molt desnivell dificulta el desenvolupament funcional de l’hospital.

La segona consideració té a veure amb l’organització espacial dels serveis i amb el tipus de moviments que cada servei requereix. Hi ha tres nivells bàsics d’organització espacial dels serveis hospitalaris, tenint en compte que les diferents circulacions públiques, tècniques i de serveis s’han de produir sense encreuaments entre elles, mantenint sempre la seva independència funcional.

Finalment, és molt important la presència de llum natural, tant en els llocs de treball dels equips mèdics com dels pacients i els seus visitants. També és primordial que hi hagi espais verds, ja que s’ha comprovat que la naturalesa ajuda a reduir els nivells d’estrès i ansietat per aconseguir una recuperació física més ràpida.

  • Quines diferències existeixen entre els projectes hospitalaris que es realitzaven en els anys 90 i els projectes actuals?

La primera diferència que hem de notar és el creixement dels equipaments tècnics, tant en l’arquitectura com en el tractament dels pacients. Un exemple molt clar d’aquesta qüestió és el servei de diagnòstic per la imatge, que s’ha diversificat en molts tipus de serveis, des de la radiologia tradicional, els serveis TAC o els serveis de ressonància magnètica, arribant fins i tot a fusionar-se amb serveis de cirurgia.

D’altra banda, el disseny de l’estructura, que ha de ser útil en tots els nivells i tots els serveis. El seu fi principal és la flexibilitat i la capacitat d’adaptar-se a la demanda de tots els serveis i que amb modificacions molt menors pugui acceptar nous equips i noves teràpies, perquè les funcions sempre canvien i l’edifici roman.

  • A l’octubre posareu en marxa la 3a edició del màster en Arquitectura Sanitària. Present i Futur. Quin és l’objectiu d’aquesta formació?

L’arquitectura sanitària normalment no s’ensenya a la carrera d’arquitectura. Primer per la seva complexitat i segon perquè hi ha molt pocs docents que tinguin experiència en aquest tema.

Per tant, el nostre màster té dos objectius principals: un és la formació dels arquitectes en el disseny de l’arquitectura sanitària i l’altre és fomentar la investigació de noves respostes per millorar el funcionament del sistema sanitari.

És per això que el curs té dues etapes: la primera és aprofundir en el projecte d’un hospital general amb el desenvolupament de tots els seus serveis, i la segona etapa és la investigació sobre nous tipus de serveis o temes hospitalaris.

  • Per a quins professionals està pensat aquest màster?

El màster està dirigit principalment a arquitectes i excepcionalment podem acceptar a enginyers d’edificació que estiguin interessats a projectar aquest tipus d’edificis. Volem destacar que el màster es desenvolupa en quatre activitats bàsiques: classes teòriques de disseny arquitectònic, disseny estructural, disseny d’instal·lacions, de gestió de la medicina, urbanisme i d’història de l’arquitectura catalana. El taller de projecte arquitectònic, on l’alumne desenvolupa el projecte d’un hospital general de 20.000 m². El treball final de màster, de caràcter investigador. I finalment, les visites a hospitals catalans d’última generació, que són recorreguts en profunditat de totes les àrees de l’hospital, passant des de l’àrea d’instal·lacions fins a l’hospitalització.

  • El màster té com a soci estratègic al LA(H)B (Laboratori d’Arquitectura Hospitalària Barcelona) Quin és el valor afegit d’aquesta col·laboració?

Vam fundar el LA(H)B precisament per cobrir les mancances pel que fa a la formació d’arquitectes en el disseny d’edificis sanitaris i la investigació, que pot generar nous conceptes i coneixements en aquest camp.

Com a espai acadèmic i professional, el LA(H)B organitza aquest programa intensiu i innovador des de 2015. Cal destacar que, des de l’arribada de la democràcia a Catalunya, la Generalitat va crear el servei d’arquitectura per a la salut acumulant durant tot aquest temps una extensa experiència en arquitectura sanitària.

Tots els professors del màster han tingut una gran participació en aquests programes socials, i han projectat i construït un bon nombre d’hospitals i centres de salut de diferents mides i complexitat. És aquesta experiència la que els professors transmeten als alumnes, tant amb les visites als hospitals, a les classes teòriques, com en les correccions dels projectes.

Leave a Comment


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.