Els alumnes del màster en Disseny i Producció d'Espais han participat de nou al Festival Girona, Temps de Flors, que arribava aquest any 2022 a la seva 67a edició. Entre els dies 7 i el 15 de maig, els alumnes hi van exposar el seu projecte “Jardí” , situat a l'estany dels jardins del Doctor Figueres. La instal·lació es construïa a partir d'una estructura de ferro autoportant col·locada al bell mig de l'estany. Revestida en el seu perímetre per un seguit de canyes disposades sinuosament a diferents alçades i farcida en el seu interior per un núvol ocult d'eucaliptus i flors fresques anomenades statice. El so que emetia el xoc de les canyes quan bufava el vent cridava l'atenció dels visitants que, en apropar-se a l'espai d'actuació, descobrien, gràcies al reflex de l'aigua, el cromatisme i l'aroma que desprenien els elements florals. Aquest projecte de jardí interior es va concebre amb la voluntat de transportar el visitant a l'interior d'un mateix. En algunes ocasions, de forma inconscient, ens protegim mitjançant una cuirassa. Una protecció que ens vestim en relacionar-nos amb altres persones, amagant així la nostra essència. Però quan perdem la por i ens obrim, la gent que ens envolta pot descobrir un interior ple d'emocions, desitjos i somnis. Un projecte amb una alta càrrega perceptiva que ha estat dissenyat i construït pels alumnes de l'edició 2021-2022 del màster. Alumnes participants: Daniela Acosta, Karla Adames, Santiago Caballero, Maria Casadellà, Paula Cervigni, Mariana de la Torre, Adriana Gonzáles, Fatima Jara, Salma Khaddaj, Sara Manfredini, Nahel Menares, Marta Nafría, Carolina Palacios, Érika Pérez, Carlos Ramírez, Gabriela Rocha, Gabriella Rolón, Ivanna Salas i Marcela Silva. Tutors del projecte: Cristina Masferrer i Josep Callís El Festival Girona, Temps de Flors o el festival de literatura infantil i juvenil Món Llibre són oportunitats d'experimentació úniques per als alumnes del màster en Disseny i Producció d'Espais, en realitzar una instal·lació real i experimentar amb la interacció del públic amb la seva proposta . Les instal·lacions efímeres en què participen, en les quals apliquen tot allò après durant el màster, els permeten investigar noves idees i sensacions a través de l'espai.

Lluís Cuatrecasas és un dels majors referents en management industrial i direcció de la producció. Doctor Enginyer Industrial i Catedràtic per la Universitat Politècnica de Catalunya, és president de l'Institut Lean Management d'Espanya, filial oficial del Lean Enterprise Institute dels EUA. Autor de diversos llibres i articles en revistes sobre organització de la producció, lean manufacturing , enginyeria de processos, qualitat, manteniment i logística. Assessor i formador d'empreses industrials. A la UPC School dirigeix el màster en Organització i Enginyeria de la Producció i Direcció de Plantes Industrials (Engiplant) i el màster en Project Management Industrial i de Serveis . Coneixem més detalls en aquesta entrevista . El màster en Organització i Direcció de Plantes Industrials (Engiplant) va ser un programa pioner en la seva especialitat que ja acumula 34 edicions. Quin és el secret del seu èxit i aquesta trajectòria tan consolidada al llarg de tants anys? Es tracta d'un programa amb orientació professional que es va crear des del tercer cicle de la UPC per complementar la formació del segon cicle que és més conceptual o teòrica, per a titulats que ja exercissin professionalment. El seu objectiu, per tant, és formar l'alumne en la realitat pràctica de la gestió de l'empresa industrial i les funcions que li correspondran com a professional de l'àmbit . El programa està enfocat eminentment a la pràctica i el professorat està integrat per professionals experts en diversos aspectes de la gestió industrial. Un i altre es van actualitzant a cada edició . La idea original la vaig tenir al cap de poc temps d'accedir a la càtedra, després de treballar més de quinze anys al món industrial, i vaig poder comprovar que l'alumnat necessitava una formació d'aquesta mena una vegada accedia a la vida professional al món industrial . Com s'aconsegueix la plena aplicabilitat dels coneixements apresos al màster a l'empresa industrial? Quin tipus de projectes desenvolupen els alumnes? La formació completa es compon de tres parts, que al Lean Enterprise Institute dels EUA –la matriu de l'Institut Lean a Espanya– s'identifica amb les tres parts que componen un cos humà : [ el cap ] Coneixements: la part del programa dedicada a donar a l'alumnat els coneixements necessaris dels temes que componen el programa, per part d'experts de cada tema al món industrial . [ el cos amb els braços ] Pràctica: realitzada majorment en les mateixes sessions del programa, per tal d'anar assumint adequadament els coneixements adquirits . [ les cames ] Experiència: tot això fins a arribar a un punt en què l'alumne ja és capaç de “caminar” sol, es suposa que ja és capaç, per si mateix, de gestionar allò que li correspongui a l'empresa industrial. Aquesta part li porta força temps i ho fa en dur a terme el projecte fi de màster, que s'està aconseguint que sempre sigui real . Els projectes que executen els alumnes tracten de ser, doncs, reals, objectiu que s'està assolint en el 100% dels casos, molts d'ells a les mateixes empreses en què treballen o, si no és així, poden accedir igualment a la que correspongui al projecte . Per què les empreses industrials haurien d'apostar per la metodologia Lean per millorar la competitivitat? La metodologia Lean suposa una millora enorme pel que fa a la gestió industrial, en particular pel que fa a com s'enfoca la gestió i l'organització del treball humà . L'origen es troba en el sistema de gestió desenvolupat per Toyota a la segona meitat del segle XX, superant llargament el sistema tradicional existent, molt orientat a la producció a gran escala i intensiu en maquinària. Amb una orientació molt diferent, Toyota va desplegar un sistema orientat a la producció a petita escala, cobrint exclusivament la demanda, governat per les persones en funció del ritme de la demanda i sense necessitat de fortes inversions en maquinària per maximitzar la producció . En resum: eficiència en lloc de volum i, tot això, minimitzant el capital invertit . Amb aquest sistema es poden reduir els terminis de lliurament i l'estoc necessari en més del 90% i, sobretot, es poden eliminar una gran quantitat d'activitats que no aporten res al producte, mentre el món tradicional no ho pot fer i anomena aquestes activitats “de suport” . Actualment, a l'automòbil ja només es pot treballar així o abandonar. Però des dels EUA, el Lean Enterprise Institute ho està difonent per a qualsevol mena d'empresa (industrial, serveis, administració, etc.), més enllà de l'automòbil, sector per al qual va ser desenvolupat . Quin valor aporta que l'Institut Lean Management, que vostè presideix, sigui soci estratègic d'aquesta formació? Abans de res, he d'aclarir que en l'actualitat presideixo aquest Institut que em va ser atorgat des del Lean Enterprise Institute dels EUA, però la direcció va a càrrec d'Oriol Cuatrecasas Castellsagués, que m'ha succeït en aquest càrrec. Atesa la importància que el Lean Management (habitualment Lean Manufacturing al món industrial) té en pràcticament tot allò que afecta la gestió de les empreses industrials (operacions, processos, enginyeria, qualitat, manteniment, logística, recursos humans, etc.) i la diferent manera com s'enfoca des del pensament Lean , l'aportació de l'Institut Lean Management és molt important, tant per la temàtica amb aquest enfocament, com pels experts de l'Institut que són també professors del màster . Com a confirmació d'això, l'alumne del màster Engiplant de la UPC pot optar a un certificat de coneixements Lean de l'Institut que presideixo, només fent un petit treball amb la metodologia A3 del lean managemen t per introduir aspectes de gestió i eines, canvis i millores i resoldre problemes . Com s'han integrat les noves necessitats de la indústria 4.0 en el plantejament d'aquest màster? Les anomenades revolucions en la tecnologia, treball i gestió, succeïdes històricament al món des del segle XVIII, han tingut diferents enfocaments. Així, la primera gran revolució, l'anomenada simplement Revolució Industrial (finals del segle XVIII i segle XIX), fou eminentment tecnològica (màquines de vapor, electricitat, etc.). A aquesta la van seguir dues més amb una orientació molt més enfocades al management , inicialment industrial, però que van acabar afectant tots els sectors d'activitat. Una va donar lloc a la segona revolució industrial (primera meitat del segle XX), de la qual va néixer el primer model de gestió amb criteris científics, model que va acabar donant lloc a la ja esmentada producció a gran escala i intensiva en maquinària, liderada inicialment per Henry Ford, però que va ser modelada i conclosa des de la General Motors d'Alfred Sloan. L'altra, que seria la tercera revolució industrial (segona meitat del segle XX), va ser la liderada per Toyota, que va donar lloc al Lean Management . I arribem a la quarta revolució, l'actualment coneguda com a Indústria 4.0. És una revolució marcadament tecnològica, encara que amb clares incidències en aspectes de gestió. Si una paraula pot resumir el caràcter d'aquesta revolució, seria la digitalització, que tantes coses està canviant, però pel que fa a la gestió pròpiament dita, els principis del Lean Management segueixen sent el més avançat. De tota manera, objectius molt importants per a aquesta tendència de gestió, com són treballar per a la demanda real o reduir al màxim el termini de lliurament, s'entén que es poden millorar encara molt més amb les noves eines tecnològiques de la Indústria 4.0, especialment pel que fa a la digitalització. Per tot això, el programa del màster inclou la temàtica relativa a la Indústria 4.0, així com les noves orientacions derivades del Lean Management conegudes com a Agile . El màster en Project Management Industrial i de Serveis arriba aquest nou curs 2022-2023 a la seva 19a edició. Com ha evolucionat el programa durant els anys per adaptar-se a les noves tendències en gestió de projectes i lideratge empresarial? Començaré dient que molt del que s'ha exposat a propòsit del màster Engiplant és perfectament vàlid per al màster en Project Management Industrial i de Serveis que, en endavant, l'anomenarem pel seu acrònim PMIS (de la mateixa manera que a l'anterior hem fet servir la denominació reduïda Engiplant) . Així, el programa de màster PMIS és també de caràcter professional, inicialment plantejat des de tercer cicle de la UPC –llavors com a postgrau, cosa que també va ser així per a Engiplant– amb un programa eminentment pràctic i impartit per professionals de l'àmbit dels projectes. I igual que Engiplant s'ha anat actualitzant any rere any . Així, inicialment, era un programa de gestió i desenvolupament de projectes que es deia Planificació de Projectes. La planificació segueix sent un tema dominant en el project management , però aquest abasta actualment la direcció de projectes, així com el plantejament i desenvolupament dels mateixos amb metodologies molt avançades, molt especialment la coneguda com a guia PMBOK elaborada des del PMI (Project Management Institute de els EUA). L'operativa en equip i el desenvolupament d'equips d'alt rendiment també són aspectes clau . Naturalment, l'evolució de la direcció, la gestió i el desenvolupament de projectes ha estat molt gran i el màster PMIS s'ha anat actualitzant al mateix ritme. Les eines clàssiques també se segueixen incloent al programa, en la mesura que se segueixen utilitzant en la realitat. Així, els sistemes de planificació basats en l'anomenat camí crític segueixen formant part del programa, de la mateixa manera que el software més utilitzat per a la planificació de projectes –el Project de Microsoft– es basa en aquests sistemes. Però a continuació, el programa del màster aborda sistemes més avançats de planificació, com són els basats en la cadena crítica, i el software corresponent (en aquest cas el Pro Chain) . No obstant això, si alguna cosa caracteritza el programa del màster PMIS és que tracta d'abordar tots els temes que es poden relacionar amb els projectes, com és el cas de les tècniques més avançades per assegurar que la qualitat en el desenvolupament de projectes, el temps necessari per acabar-los i el cost total, s'ajustin a allò que està previst i pressupostat. Al costat d'això, el programa no oblida aspectes com són la gestió dels recursos humans en la gestió dels equips de projectes o, també, tots els relacionats amb els aspectes econòmics (costos, inversions i finançament, sobretot) . Aquest màster facilita l'obtenció del certificat Project Management Professional (PMP) que atorga el Project Management Institute (PMI). Quin valor aporta aquesta certificació al mercat professional? Atès el prestigi que gaudeix actualment la metodologia basada en guia PMBOK del PMI, la certificació que atorga aquest Institut, el Project Management Professional (PMP) és un actiu molt important per al professional que l'aconsegueix obtenir. Als països més avançats és gairebé obligat tenir-lo si es vol exercir professionalment en l'àmbit. Però en qualsevol cas, disposar-ne al currículum és decisiu . Per això mateix, el màster PMIS té al seu programa una part destinada a aquells assistents que vulguin obtenir el PMP. S'hi revisa el PMBOK des del punt de vista dels requeriments del PMP i es prepara els alumnes perquè puguin superar les proves pertinents, on les faci el PMI. A més, el mateix programa de màster PMIS ha estat admès per aquest Institut com a formació prèvia necessària per sotmetre's a les proves que donen lloc a l'obtenció del certificat PMP . Com a comentari final, l'estadística dels alumnes que han optat per intentar aconseguir aquest certificat ens diu que la immensa majoria han superat la prova . Ens pot explicar un cas d'èxit de Lean Management que consideri especialment destacable pels resultats? Casos d'èxit de Lean Management n'hi ha molts i en tots ells l'empresa que l'ha adoptat ha crescut de forma molt forta i, encara que s'aconsella intentar evolucionar des de la forma tradicional d'operar al Lean en el context d'una situació estable de la companyia, hi ha hagut molts casos en què aquesta no era la situació i el salt al Lean ha salvat força companyies . Aquest va ser el cas de Porsche, l'empresa d'automoció que a inicis de la dècada dels 90 estava gairebé en fallida i, amb l'adopció del Lean (en aquella època era directament el sistema de Toyota, ja que el Lean Enterprise Institute es va crear el 1997), va sobreviure i va aconseguir créixer amb força. I des de llavors hi ha hagut molts casos d'èxit i amb Lean ja n'hi ha hagut fora del sector de l'automòbil, com ja he exposat anteriorment. El llibre de capçalera per aprendre els aspectes bàsics del Lean , titulat Lean Thinking presenta i descriu detalladament força casos d'èxit d'importants empreses de sectors d'activitat molt variats (entre ells el de Porsche). Va ser escrit pel fundador de Lean Enterprise Institute, professor del MIT de Boston, James P. Womack i Daniel T. Jones que va acabar fundant l'Institut del Regne Unit . Al sector de l'automòbil tots són casos d'èxit, ja que en aquest sector no es pot operar de manera competitiva d'una altra manera i, per a més detall, la General Motors – paradigma, com s'ha dit, del sistema tradicional que opera a gran escala– es va enfonsar com a conseqüència que Toyota va iniciar la fabricació d'automòbils als Estats Units. Després el govern americà la va ressuscitar … Amb el Lean Management molts altres sectors han tingut un gran impuls en l'adopció d'aquest corrent de gestió, molts de caràcter industrial, però també en els serveis, com és el cas del healthcare i amb això l'organització i el funcionament dels hospitals. A Espanya també hi ha hagut molts casos d'èxit, un dels quals l'empresa del sector tèxtil Inditex és molt conegut. Des de l'Institut Lean Management d'Espanya s'ha treballat amb èxit en l'adopció del Lean en força empreses, moltes petites o mitjanes, però també grans, com és el cas de Nestlé (a més a més de diverses de les plantes que té) o en el cas esmentat dels serveis hospitalaris, inicialment al Consorci del Garraf –cas pilot que va ser difós com un gran èxit des del Telenotícies de TV3– fins als grans hospitals en què col·laborem actualment en la seva transformació . Quins professionals formen part del quadre docent del màster? Ja s'ha dit que el professorat dels programes de màster que dirigeixo està format per professionals especialitzats en els temes que venen a impartir. Atès que aquests programes intenten abastar tot el que pugui tenir interès en la temàtica d'aquests programes, el claustre de professors ha resultat molt ampli . A més, de la mateixa manera que els programes evolucionen i s'actualitzen, també va passant el mateix amb el professorat . D'altra banda, i, com no podia ser altrament, la seva procedència és de molts sectors d'activitat diferents i no gairebé exclusivament de l'automòbil, com es pot creure, ja que recordem que els alumnes d'aquests programes poden procedir de diferents sectors i/ o tipus d'empresa . El més important és que tinguin moltes hores de “vol” en el tema que venen a exposar i, per mi també és molt important, que les tinguin en la seva actuació com a professors, és a dir, que siguin molt bons comunicadors . La llarguíssima experiència acumulada amb èxit en els dos programes de màster que dirigeixo, fruit de la quantitat d'edicions que s'han efectuat, ens ha permès anar polint cada cop més els programes, el professorat i el model docent, alhora que se n'han anat adaptant amb el temps, actualitzant-los contínuament .

El màster interuniversitari en Tecnologies d'Hidrogen obre matrícula per a la seva segona edició, que començarà el 14 d'octubre. Després del rotund èxit de la seva primera edició, amb 75 alumnes matriculats i places esgotades, en aquest nou curs s'espera donar continuïtat al programa, consolidant-lo com el gran referent formatiu per al desenvolupament tecnològic d'aquest vector, la gran aposta per a la transició energètica en els pròxims anys. El dimarts 24 de maig, a les 18:30?h, s'oferirà una sessió informativa virtual per donar a conèixer tots els detalls de la nova edició del programa. El màster en Tecnologies d'Hidrogen tornarà a impartir-se en les seves 4 localitzacions: Bilbao, Barcelona, ??Tarragona i Saragossa , i oferirà la mateixa oferta de places que l'any passat: 75 en total, distribuïdes de la següent manera: 30 a Bilbao, 15 a Barcelona, 15 a Tarragona i 15 Saragossa. Com a novetat d'aquest any, les classes teòriques passen a impartir-se exclusivament en línia a totes les ubicacions, excepte a Bilbao, on també es podrà seguir de manera presencial. El programa s'adreça a professionals interessats a formar-se en tecnologies de l'hidrogen i les seves aplicacions, com ara responsables de projectes i tècnics d'empreses que estan introduint o prevegin introduir en un futur tecnologies d'hidrogen als seus productes o serveis, professionals del sector industrial o tecnològic interessats en el potencial d'aquest nou vector o empreses proveïdores del sector energètic que vulguin preparar els tècnics per als nous reptes de sostenibilitat del futur. En la primera edició, el màster ha comptat amb perfils tècnics, gestors i de recerca d'empreses del sector energètic i de l'enginyeria, amb titulacions que van des de l'enginyeria civil i industrial, la mecànica, la química, l'energia, les telecomunicacions o l'automoció, entre d'altres, especialitats que contribuiran de manera complementària a la implantació de projectes basats en hidrogen. Aquest màster, que ha estat dissenyat amb l'experiència en el camp tecnològic i energètic de Repsol-Petronor , està avalat per 5 universitats estatals : Mondragon Unibertsitatea, Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Saragossa, juntament amb 6 centres formatius i de recerca més: el Centre Integrat de Formació Professional Somorrostro, l'Institut Comte de Rius de Tarragona, l'Institut Escola del Treball de Barcelona, ??el Centre Públic Integrat de Formació Professional Piràmide, l'Escola d'Organització Industrial i la Fundació Hidrogen d'Aragó. Aquesta col·laboració sense precedents d'entitats de referència del món industrial, universitari i de formació professional busca equilibrar els perfils d'enginyeria formats a la universitat i els provinents de la formació professional, accelerant així el desenvolupament efectiu de les tecnologies de l'hidrogen a la indústria. L'objectiu d'aquest programa formatiu és oferir les competències necessàries perquè l'alumnat sigui capaç de desenvolupar, gestionar i liderar les tecnologies de l'hidrogen i les aplicacions a la indústria, una especialitat alineada amb les estratègies europees de descarbonització. Per això, el programa tornarà a comptar amb un excel·lent quadre docent de reconeguts professionals en actiu de la indústria, així com experts universitaris i de centres tecnològics i de recerca de les dotze entitats impulsores. La seva orientació pràctica és un dels eixos centrals d'aquesta aposta formativa, ja que l'alumnat realitzarà pràctiques regulars amb paquets de simulació, visites tècniques a empreses, a més de pràctiques obligatòries i presencials al laboratori per testejar els conceptes i les eines analitzades. La formació culminarà amb un treball fi de màster aplicat a un repte real, amb un propòsit prioritari: contribuir a l'avenç en els reptes reals de les empreses al camp de les tecnologies d'hidrogen. Més informació i inscripcions del màster en Tecnologies d'Hidrogen Sessió informativa del màster en Tecnologies d'Hidrogen

La UPC School ofereix dos ajuts del 30% de l'import de la matrícula del màster en Sistemes Ferroviaris i Tracció Elèctrica , la pròxima edició del qual s'iniciarà el 14 d'octubre de 2022 en modalitat presencial de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú. Els destinataris d'aquests ajuts són: Enginyers industrials o tècnics. Enginyers de Telecomunicació. Enginyers de Camins, Canals i Ports. Enginyers Informàtics. Professionals amb experiència en el sector ferroviari. Les persones que compleixin amb el perfil d'admissió del programa i estiguin interessades a sol·licitar l'ajut han d'estar admeses prèviament al màster i enviar la següent documentació: Carta de motivació, exposant les raons per cursar el màster i incorporant informació de les seves condicions socioeconòmiques. Carta/es de recomanació acadèmica/ques i/o professional/s, si en disposa.   La data límit per sol·licitar l'ajut és el 3 de juliol de 2022 . El màster en Sistemes Ferroviaris i Tracció Elèctrica contribueix a la formació especialitzada dels professionals que integren un dels més importants sectors del país. És un programa referent en la formació superior dels aspectes tècnics del ferrocarril: l'operació i l'explotació de serveis ferroviaris, el material rodant i el manteniment de vehicles, l'electrificació i l'energia, la senyalització o la comunicació i gestió del trànsit ferroviari . Per això, el màster compta amb les aportacions d'especialistes tècnics experimentats en sistemes ferroviaris, així com de directius de les empreses més representatives del sector. Ofereix una formació d'acord amb les necessitats presents i futures de les empreses líders del sector ferroviari. Per a més informació sobre els tràmits de sol·licitud, podeu contactar amb la tècnica del programa a través del telèfon 93 112 08 35 o del formulari d'informació del màster. Aquests ajuts són incompatibles amb altres ajuts i/o descomptes oferts per la UPC School i en cap cas té caràcter retroactiu.

La catedràtica Karina Gibert, directora d'IDEAI-UPC i professora del màster en Indústria 4.0 , del postgrau en CIOs Executive Program i del postgrau en Direcció de la Transformació Digital de la UPC School, ha estat guardonada novament amb la menció honorífica del Premi Creu Casas – Dones per Canviar el Món de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) , per la seva tasca a favor del talent femení. Aquest any 2022 comparteix reconeixement amb Núria Garrido, del Departament de Màquines i Motors Tèrmics de la UPC, docent a l'Escola Superior d'Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) i vicepresidenta d'UPC Alumni. La menció que els atorga l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) és un reconeixement a la tasca intensa que fan per tancar la bretxa de gènere en tecnologia, a través d'activitats de divulgació i d'acostament de la ciència i la tecnologia a l'alumnat femení. Karina Gibert és llicenciada en informàtica per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (FIB), on fa docència des de fa més de 30 anys. Des de fa temps promou i participa en diverses accions per incrementar les vocacions femenines a l'àmbit de la informàtica i la tecnologia en general . Com a vicedegana de Big Data, Data Science i Intel·ligència Artificial del Col·legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya, el 2018 va fundar la comissió de gènere d'aquesta entitat, donesCOEINF, i posteriorment un nou vicedeganat de presidència en igualtat i ètica. Un any més tard, va fundar el capítol de gènere de l'Associació Catalana d'Intel·ligència Artificial.