26 de novembre de 2010
“Per què tanta sorpresa per l’enfonsament d’aquest sistema econòmic? No podia ser d’altra manera”. Així de contundent es va mostrar el professor Itamar Rogovsky des de l’inici de la seva xerrada, convençut que “es veia venir el desastre, de la mateixa manera en què es van enfonsar altres sistemes econòmics que van deixar de funcionar, com el feudalisme o l’esclavitud”. També va posar en dubte el concepte globalització, un fenomen que només poden permetre’s les economies desenvolupades que volen vendre “on hi ha clients que puguin comprar els seus productes: dos terços del planeta no es globalitzen, perquè no tenen poder adquisitiu”. I va exemplificar aquesta afirmació amb una comparació: “Per què si es globalitza la Coca-Cola i no l’herba mate?”. Va afirmar, a més, que des del punt de vista tecnològic es podria eradicar la fam al món, “podríem donar de menjar a tota la humanitat, però hauríem d’organitzar-nos d’una altra manera, necessitem un altre sistema”. I va oferir les seves receptes per canviar el funcionament de les organitzacions i percebre el treball des d’un altre punt de vista. “Cal tornar a les arrels, i desenvolupar valors com la solidaritat i la competència, que no és el mateix que la competitivitat”. Un concepte, el de la competitivitat, que va treure a col.lació en diverses ocasions, ja que perverteix la consecució dels objectius empresarials. “L’important és transformar a les empreses de la competència en irrellevants, no competir, sinó buscar i aconseguir la singularitat”.
Organitzar-se segons una nova lògica
Itamar Rogovsky va assegurar que les empreses de la nova economia “funcionen sobre la base del desenvolupament de les idees, al treball en equip sense estructures i amb uns valors que les orienten, com són l’ecologia, la responsabilitat social o el treballar per a necessitats reals”. L’organització d’acord amb aquesta nova lògica passa per fugir de les companyies piramidals, a les quals va anomenar “dinosaures”, i construir empreses inestructurades, sense límits ni lideratges, sense pressupost, no programades i conjecturals. Rogovsky va dir no creure en les estructures fixes ni en cap tipus de límit a l’hora de fer negoci. Va parlar també d’un tipus de líder molt diferent “al mascle” que abans era el prototip de dirigent. “Avui en dia es parla del empowerment, i aquest líder reuneix unes qualitats que sempre han definit a les dones”. Treballar sense pressupost pot ser un problema per a les organitzacions, especialment a l’hora de tractar amb bancs o consultores, “però hi ha empreses que ja funcionen així, sense pressupostos, perquè mai aconseguien que se’ls concedissin, i ara han après a gestionar-se amb altres instruments”.
Els balanços són eines molt utilitzades per les organitzacions, “encara que tampoc són importants: la pregunta és saber quant he deixat de guanyar, no el que he guanyat”. També va lloar la capacitat de moltes companyies per treballar sense objectius. “L’objectiu només ha de ser ‘quant més?'”. Els reptes sí que són eficaços, els reptes són una altra cosa “. Les empreses que basen la seva organització en aquesta nova lògica funcionen sense programes, “que només serveixen per donar confiança a la gent, però hi ha llocs on es treballa amb sistemes com la improvisació programada”. Moure la base de conjectures és un altre dels vectors en què s’apuntala aquesta nova organització. “No s’opera només segons dades objectives i quantificables. El subjectiu també és una dada, i cal saber aprendre dels errors”. El professor Itamar Rogovsky va estar acompanyat per Pere Monràs, vicepresident executiu de la Fundació Cercle per al Coneixement i soci director de Helix3c. Monràs va lloar la capacitat didàctica de Rogovsky, “sempre aprenc alguna cosa nova d’ell quan l’escolto”, i va parlar de la necessitat de “conjugar els talents individuals en benefici de l’organització”. Per il.lustrar la seva afirmació, va utilitzar una frase del professor: “Nosaltres és més intel·ligent que jo”. ■