23 de desembre de 2010
Albert Castellanos, director de Talència, institució catalana per al foment de la recerca i la innovació de la Generalitat de Catalunya, va oferir una visió general del panorama actual, després que al 2005 es signés l’Acord Estratègic de la Competitivitat. Es tracta d’un document elaborat per la Generalitat amb l’objectiu d’actuar sobre els factors que podien millorar l’economia. Castellanos ho va aproficar per explicar que, ja en aquell any, es detectaven els primers símptomes de que les coses havien de canviar. Trobàvem alts nivells d’endeutament, un entorn de competitivitat creixent…Hi havia clares evidències de que havíem d’evolucionar cap a un nou model de creixement. El director de Talència va enumerar algunes de les condicions per desenvolupar la innovació,que en aquells anys semblava un discurs políticament correcte, i ara és una necessitat. Entre les premisses, fer les coses d’una altra manera i trencar el conservadorisme; aprofitar les eines per avançar cap a escenaris més cooperatius; pensar en clau de país i la necessitat de generar nous lideratges.
Joaquim Vila, professor de gestió empresarial estratègica i director del programa de l’IESE per a executius en la gestió de la innovació, va explicar la metodologia d’aquest vector. Vila va oferir diversos exemples d’empreses PIME que han sabut aprofitar els seus actius i el talent dels seus empleats per obrir-se nous mercats. Segons el professor de l’IESE, innovar vol dir transformar noves idees en resultats fent les coses d’una manera diferent. Ha de ser una filosofia, una manera de fer, una cultura…No ha de ser erràtica ni espontània, sinó estructurada, assumida per la direcció i desenvolupada des de diferents departaments. També va fer referència a la tecnologia, que encara fa por alguns empresaris. No hem d’enfocar la innovació des d’un punt de vista exclusivament tecnològic: hi ha espai per la innovació més enllà de la tecnologia”, va matisar.
Pel contrari, Xavier Ferràs, director del Centre d’ Innovació Empresarial. Agència Catalana de Competitivitat (ACCIO10), va defensar la variable tecnològica com una barrera d’entrada a la competència, a més d’oferir un monopoli. Ferràs va assegurar que Catalunya és un entorn tic en tecnologia, i avui dia hi ha molts agents en l’entorn de la transferència tecnològica. Ferràs va presentar Frank Wagner, director d’innovació i R+D de Fraunhofer IAO, un centre de referència a tot Europa. El Instituto Fraunhofer per a l’Enginyeria Industrial compta amb 80 instituts de recerca, i set línies de treball. Entre elles, les TIC, les ciències de la vida, la producció, materials i components o microelectrònica. També dedica part del seu pressupost en ajudar la indústria a invertir en recerca. Wagner va explicar que existeix una cooperació molt propera entre el govern alemany de les lands, les universitats, les empreses i l’institut Fraunhofer. L’investigador alemany va assegurar que les companyies alemanyes no poden competir en cost amb la producció de països emergents, com Xina, Turquia, Brasil o Mèxic. La única manera d’assegurar-nos el manteniment de la competitivitat és invertir en innovació.
Ferran Laguarta, president d’Innova 31, S.C.R i Sensofar i catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, va parlar sobre els models de transferència als centres universitaris, i en concret del cas del CD6. Es tracta d’un centre de recerca que pertany a la UPC i membre de la Xarxa Tecnio, que uneix centres de recerca universitaris i agents de transferència tecnològica. En el seu cas, CD6 s’encarrega de proporcionar solucions innovadores en el camp de l’enginyeria òptica (aplicacions làser, radiometria, fotometria, instrumentació biomèdica). D’aquest centre han sorgit cinc spin-off, perquè hem volgut professionalitzar la recerca, per tenir més èxit, i desenvolupar l’esperit emprenedor. Laguarta va defensar el treball cooperatiu, perquè si volem aconseguir reptes i posicions capdavanteres no pots treballar en solitari. Des de CD6 s’ha impulsat la creació del primer cluster del sud d’Europa en fotònica i òptica, SECphO. Les empreses que explotin les oportunitats de negoci són les que ens trauran de la crisi, va concloure Laguarta. ■